En el meu últim viatge a Polònia i tenint en compte la meva nacionalitat, m’he fixat en la presència catalana al país de Marie Curie.

D’entrada tenim el clàssic de sentir gent parlant català a cada ciutat que visito. Potser no som pocs milions, però viatgem molt. Però si fa dos anys vaig trobar una família catalana a Reykjavík, un parell de catalans a cada capital polonesa no m’haurien de sorprendre.

Altres coses sí que són més curioses. En l’àmbit culinari vaig documentar dos detalls. D’una banda, la bułka katalońska wieloziarnista, o ‘panet català de multicereals’, i de l’altre el bar-restaurant de tapes Romesco. No sé d’on ve aquest panet català, però l’origen del nom del bar-restaurant és obvi.

El panet català i el restaurant Romesco a través de la finestra bruta de l’autobús

Però els polonesos també importen cultura, com aquests tres llibres de Jaume Cabré: Głosy Pamano (Les veus del Pamano), Jaśnie pan (Senyoria) i Wyznaję (Jo confesso). També relacionada amb la cultura trobem una bossa amb la cara de Dalí.

Les traduccions poloneses dels llibres de Jaume Cabré

I si ens passem a la roba, és inevitable veure samarretes del Barça arreu —i no d’altres equips. En vaig veure una d’especial, tota groga i amb les lletres FCB sota quatre barres vermelles al pit. Ara bé, no en tinc cap foto perquè és menys discret fotografiar el pit d’algú que la bossa per l’esquena.

El bigoti inconfusible de Dalí