Sóc un ‘Struthio camellus’

estruç m. Ocell de l’ordre dels estrucioniformes, el més gros dels ocells, amb potes llargues i robustes amb dos dits a cada peu, ales impròpies per a volar, cap i coll gairebé nus, de plomatge negre els mascles i gris les femelles, amb les ales i la cua blanques (Struthio camellus). [DIEC2] Tothom sap que…

Emulant en Doraemon

Quantes claus necessita una persona en un moment de la seva vida? O quants jocs de claus? Una vegada en una classe d’anglès de tercer de primària vaig posar la meva motxilla taronja sobre la taula per fer un exercici sobre there is i there are i, de passada, revisar vocabulari d’objectes que solen dur…

Quines pintes!

Segur que us han dit molts cops que les aparences enganyen. Bé, no em dedicaré a confirmar-ho ni a contradir-ho, però aquí teniu situacions provocades per la meva imatge. En l’últim dissabte que vaig improvisar, tornant cap a casa em va parar un estranger del nord d’Europa —alt, ros, ulls blaus i alcohol a la…

Apagat o fora de cobertura

En l’era de la tecnologia és inconcebible que algú no tingui telèfon mòbil i difícil d’imaginar que no sigui tàctil, amb connexió a Internet i tota una tirallonga d’aplicacions. I llavors aparec jo. Després d’anys resistint els atacs dels amics que asseguraven que un mòbil reforçaria els nostres llaços i a punt d’acabar els estudis…

Dia de l’orgull friqui

Fa una estona, mentre estudiava la competència [O us penseu que els que tenim blocs ens llegim uns als altres perquè realment ens interessa?] he sabut que avui és el dia de l’orgull friqui i he pensat que —a part d’acceptar i començar a utilitzar aquest terme— podria confessar algunes coses. Ja sabeu que el…

Permeteu-me que us parli de cotxes

Quants models de cotxe existeixen? Pregunta retòrica. Per què la gent se’n sap tots els noms, fins i tot dels que ja no es fabriquin o que van desaparèixer abans que ells naixessin? Qualsevol que hagi pujat a un cotxe amb mi sap que jo els distingeixo pel color. Hi ha una noia que ho…

El meu màster en química analítica – 2 de 2

Agraïments – continuació Tot va començar el febrer del 2010, al sopar d’aniversari d’una de les Sílvies —que ja les seves mares van decidir inscriure-les al Registre Civil en una fitxa única perquè en un futur les anomenéssim en plural i de manera indissoluble. Tot just havien acabat el màster i començaven el doctorat. Va…

Els regals que vull

Per molt que em dolgui i que no m’interessi, és Nadal. És per culpa dels dinars familiars que no m’agrada? Doncs, amb la intimitat i el secretisme que proporciona publicar coses a Internet us diré que n’és una part. Però això és un mal menor. De fet, de vegades és entretingut i tot. El que…

Despedidas

Ayer terminó un turno de campamentos de dos semanas y despedimos a 49 niños y 3 monitores. Para mí el último día es un momento incómodo. No porque me ponga triste ―aunque me sepa un poco mal saber que no voy a volver a ver a algunos con quién conecté―, sino porque las despedidas se…