“Tot això et donaré si, prostrant-te, m’adores”
És graciós quan fas un comentari relativament profund, però sense intenció que es tingui especialment en compte, i algú et sorprèn un parell de dies després. El proppassat dilluns, quan el cambrer del bar ens va avisar que tancarien aviat, vaig dir al meu amic que un dels grans defectes de fer-se gran és que…