[Entrada de juny a Curiositat.cat]

Com cada mes, us ofereixo una entrada lingüística perquè no m’agradaria deixar de la mà de Déu la secció. Bé, des que la Marta va posar la mà en les curiositats lingüístiques amb aportacions de la seva mà, jo podria estar mà sobre mà —o amb les mans plegades o amb les mans a les butxaques, mireu si puc fer coses amb les mans sense fer-les servir— i no passaria res, perquè posaria la mà al foc que ella faria mans i mànigues perquè la secció es mantingués.

Però imagineu que no posés la mà a la ploma i ella ho hagués d’escriure tot. Potser s’enfadaria i arribaríem a les mans. Tot i que ho dubto, en primer lloc perquè no es pot dir que coincidim sovint, però tampoc no crec que tinguem la mà llarga. Ara no penseu que fem manetes. Una cosa és no barallar-nos i l’altra és flirtejar —o flirtar, alerta.

Això no obstant, no cal patir perquè, si bé pot sonar massa agosarat dir que tinc la mà trencada en escriure entrades, sí que és cert que ho tinc per la mà —que, segons la normativa, són el mateix, però s’intueix cert matís de connotacions. D’altra banda, ella no tindria prou mans perfer la seva feina i la meva. Encara pitjor. Imagineu que ho fa i ho fa tant bé que em passa la mà per la cara. No pot ser; he de mantenir una reputació.

Crec que se me’n va la mà amb aquestes divagacions. Ja veieu quina mà d’expressions. Vull dir quin munt; no com una mà de taronges, que només són quatre. Deuen ser les que pot agafar un pagès amb una mà, potser? Doncs totes són normatives; ho sé de primera mà. Ho podeu comprovar si teniu el diccionari normatiu a mà.

Una mà expressiva (font)