Centre de Lisboa.

Aquí em teniu; després d’un vol més que tranquil (vaja, suposo, res no m’ha despertat) he arribat a Lisboa. Allà m’ha recollit la meva amiga portuguesa, a qui feia quatre anys que no veia.

Com que ella tenia classes (pobres els estudiants), he sortit a fer un volt un cop m’havia instal·lat bé a casa seva. He agafat el metro per anar al típic lloc de turistes, sexe, droga i rock’n’roll. Em sentia una mica guiri. De fet, sóc un Alemany a Lisboa. He parat a dinar en un restaurant que semblava dels més típics i tradicionals de la ciutat. Era el típic i tradicional restaurant portugoxinés amb un oriental obès mòrbid als fogons que feia cuina del país amb tocs propis. No està malament.

Ara no penseu que escriuré cada dia, però sempre queda bé avisar que no has mort pel camí.