És un tema bastant absurd. Espero no ser excessivament poètic.

Hi ha dues sortides i dues postes de sol que recordo especialment, tot i que recordar l’última no té gaire mèrit perquè ha estat aquest matí. I no cal dir que les de les nits de festes majors a l’estiu no compten.

Posta de sol a Porto.

Per ordre cronològic, he de començar amb la posta de sol a Porto ja fa dues tardors. Una de les últimes setmanes de l’estada a Lisboa, vaig decidir fer una visita exprés a la resta del país. La tarda que vaig arribar a Porto ja era massa tard per a fer turisme i em vaig limitar a fer una passejada abans de sopar. Vaig caminar fins al far i vaig asseure’m en un banc a esperar la imminent posta de sol. L’especial d’aquella posta era que per primera vegada veia el sol enfonsant-se al mar, com a les pel·lícules, i no amagant-se darrere de les muntanyes, com a Catalunya.

Un any i mig després, la primavera del 2009, vaig presenciar una sortida i una posta el mateix dia. Després d’una nit que no sé si classificar de romàntica disfressada d’erotisme o d’eròtica disfressada de romanticisme, ens vam estirar a la platja (sí, he canviat al plural) i vam veure sortir el sol. Al migdia vam fer una becaina de dues horetes, vam dinar i vam tornar al nostre tros fins que el sol va desaparèixer de nou. I deixarem aquí la història perquè tots sabem que el més bonic és sempre el principi.

L’última escena, com ja he dit, l’he vista avui. En aquell moment al final de la nit de festa en què tothom se separa i marxa cap a casa amb una pressa considerable en diferents direccions com si fossin les boles de drac després que el Sheron hagués concedit un desig, un il·luminat ha proposat anar a la platja a veure sortir el sol. Hem estat tres els que ens hem deixat portar per la bucòlica idea.

El problema és que has de vigilar amb qui vas a veure sortir el sol a la platja un matí fresc de maig perquè hi pot haver un animal amb ganes de banyar-se que t’arrossegui fins a l’aigua. Això sí, un animal amb prou decència i confiança suficient (o excessiva) per a despullar-te primer. Us asseguro que he nedat en aigües més càlides. Potser hauria d’escriure una llista de coses que sempre veig a les pel·lícules i que vull fer a la vida real ara que ja en puc marcar un dels elements.