En un lugar de Lisboa, de cuyo nombre no puedo acordarme porque no lo sé, dentro de nada vivirá un hidalgo de los de lanza en astillero (entiéndase como guste), música antigua, rocín desnutrido y felino sádico.

No hi ha gaire a dir encara. Simplement algú m’ha exigit, pistola en mà i cara de xantatge emocional (que sabeu que això últim m’importa poc, però és una dada més) que anés donant informació del meu esdevenir (become–became–become per als més cultivats). És a dir, que de tant en tant rebreu notícies meves via correu electrònic.

I direu “si que té pocs amics l’Òscar, tan eixerit com és ell, que només envia el correu a tretze persones”. Bé, em feia mandra omplir la capçalera d’adreces, així que he escollit una persona de cada sector poblacional que pugui mostrar cert interès en el seguit de desgràcies catastòfiques que estic a punt de viure (o de morir). Confio en vosaltres per fer córrer la veu. Confio en vosaltres perquè sou gent responsable i intel·ligent? Bé… No. És perquè sou tots uns xafarders vocacionals (no pas vacacionals, aquest seré jo).

Y con esto y un bizcocho, hasta mañana a las ocho (que estaré embarcant). Fins aviat!

Fins aviat! [foto: Victor]