Els últims sopars, en plural

Diumenge i dimarts passats veig tenir dos sopars. Dilluns hauria d’haver anat a un altre, però m’hauria costat quasi una cinquena part del meu últim sou.

El sopar de diumenge va ser al pis de la barbacoa internacional. El meu amic anglès volia practicar el castellà i vaig anar a passar el vespre amb ell. Més tard va aparèixer la companya de pis canadenca —la que parla català— i va fer una amanida i unes salsitxes de sopar. Sé que no sona gaire elaborat, però la noia és cuinera i a ningú no li agrada endur-se la feina a casa.

El sopar que em vaig saltar era per acomiadar una noia del laboratori —aquell on se suposa que ja no hi sóc, però d’on no em deixen marxar del tot. Em va saber molt de greu perquè la noia és un sol, però em consolo amb que va venir a l’estrena de la sandvitxera.

El sopar de dimarts va ser en un bar de barri sense gaires pretensions. Ens vam ajuntar quatre amics del poble —del petit petit, el d’estiu— per posar-nos al dia de les nostres vides i les dels altres, que donen molt de joc.

Em va quedar la impressió d’estar en una d’aquestes series o pel·lícules d’amistats que passen de les senzilles infàncies al poble a la sofisticada adultesa a la gran ciutat. No cal falta ser un triomfador madur per creure-s’ho.

2 thoughts on “Els últims sopars, en plural

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s