Ho reconeixeu?

Dimarts hi va haver la vaga per la reducció del sou dels funcionaris i no vaig anar al laboratori. No sóc funcionari, no tinc aquesta sort; però no tenia ganes de discutir amb el conserge perquè m’obrís la porta per a poder treballar durant sis o set hores. Tot i que diuen que la vaga no va afectar la facultat, però jo això no ho podia saber. Què hi farem?

El cas és que vaig aprofitar per fer algunes gestions a Vilafranca. Sempre m’ha agradat el concepte fer gestions. Quan algú no vol explicar que ha fet ―ja sigui perquè és molt llarg, perquè ho vol amagar o, simplement, perquè no ha fet res i vol aparentar tenir una vida ocupada―, pot dir que ha estat fent gestions i queda com un senyor. Una de les gestions va ser endreçar les prestatgeries de l’esquerra de l’escriptori, on acumulo tot el material acadèmic i paperassa generada per mi. A la dreta hi tinc la prestatgeria dels llibres no acadèmics i, per ara, no generats per mi. Ja veieu que de tot se’n diu gestió.

El que em motiva a escriure avui és que, enmig de la pila d’apunts de la universitat (molt petita comparada amb les que té qualsevol dels meus amics), he trobat el famós còmic del Final Fantasy VII que vaig començar als dotze anys i vaig acabar als vint-i-tres. De fet, avui fa exactament un any i un més que hi vaig escriure l’última paraula i el vaig enquadernar.

El còmic va néixer en un crèdit variable a primer d’ESO. N’era el treball final. Com que sóc gandul de mena, vaig decidir plagiar el FFVII, eliminar-ne l’argument, fer-ne una representació artística deplorable, pintar-la amb llapis i tallar la història sense acabar-la. A la professora, encara no sé per què, li va agradar molt. Em va saber greu deixar-la sense final i vaig fer el que havia de ser el segon i últim número del còmic. Però ho vaig embolicar més. I així vaig profanar el videojoc sense contemplacions durant tres anys. Llavors vaig sentir remordiments i vaig decidir reproduir la història real ―amb adaptacions i concessions que em van permetre fer-ho en només 130 pàgines de les 176 totals.

Cada cosa al seu lloc.

Em fa gràcia veure la llista d’advertiments que faig a la introducció. Aviso de la mala qualitat de les primeres pàgines i de les llibertats que em prenc. El millor aclariment, però, s’ha de citar textualment:

“Podem dividir els fans de FFVII entre propàmfila morta i antipàmfila morta. Jo no em pronunciaré.”

És evident que no vaig desaprofitar cap oportunitat de pronunciar-me. Si ho voleu comprovar, en tinc una còpia d’exhibició.