PLA, ALBERT: Això del català — Podem fer-ho més fàcil? Barcelona: Edicions 62, 2011.
“Cap reforma normativa no farà la llengua normal. L’únic que la farà normal és que el català sigui necessari per viure i progressar allà on es parla. […] Si el marc social estira cap al castellà, i la normativa noucentista, mantinguda quasi intacta, manté la llengua ancorada en l’artifici, la correcció pot acabar sent patrimoni d’uns especialistes que no es posen d’acord mentre l’usuari es resigna a no saber-ne prou.”
Coberta del llibre.
Albert Pla és actualment el responsable lingüístic del diari Ara i ho va ser durant 25 anys de l’Avui. També hi escriu una columna sobre llengua, com ho feia a l’Avui. La segona part del llibre és precisament un recull dels articles que va publicar en aquest últim. Com podeu imaginar, havien de ser fàcils de llegir, fins i tot divertits, perquè els lectors s’interessessin en una columna sobre correcció lingüística.
A més a més, tracta dubtes ben vius, coses que diem i sentim com “No sigui que, no fos cas que”, “Fins aquí podríem arribar”, “Bocamolls i xivatos”, “Recolzar és donar suport?”, “Enriure’s un mica de tot”, “«Perdone, no le entiendo»”…
La primera part és una mica més densa, està més dirigida a gent que estudia la llengua o a qui li interessa més del normal. Tot i així, no és difícil de seguir encara que no sigueu d’aquests, i tant els uns com els altres trobareu opinions interessants que, hi combregueu o no, es mereixen una reflexió.
Albert Pla flexibilitza la norma i aposta per una correcció que s’adapti a l’usuari en comptes d’obligar l’usuari a adaptar-se a la norma. En aquest punt, com diu Joan Solà al pròleg i el mateix Albert Pla reconeix, és bastant crític amb l’Institut d’Estudis Catalans.
El meu consell per a tots els que estimeu la llengua, per als que en sabeu més del normal i, sobretot, per als que teniu por de la correcció i penseu que no arribareu mai a parlar bé el català és que llegiu aquest llibre. Us asseguro que n’aprendreu molt i parlareu més tranquils.
Traduquímica 
a mi del català m’agrada conèixer paraules poc utilitzades que costen de traduir del castellà, per això m’encanta aquest usuari de twitter
https://twitter.com/#!/Catala_Correcte
Jo, que no tinc twitter, faig servir l’optimot!
http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp
Salutacions! Fins dissabte a la tarda.
Fa més o menys un any que el vaig llegir i només puc dir que ratifico fil per randa el que n’expliques. A mi també em va agradar molt 😀
També he llegit els d’en Rudolf Ortega “Tinc un dubte” i “Tinc més dubtes”, però potser aquests són massa fluixos per a tu (per a mi… bé, hi tinc post-its i paràgrafs marcats amb senyalador fluorescent)
Pinta bé, Pons. És una llàstima que Twitter i jo siguem incompatibles.
L’Optimot està molt bé, Sergi, i jo també l’utilitzo, però és menys probable que algú se’l llegeixi sencer.
Montse, els del Rudolf Ortega no són tan fluixos, però són més de consulta que de reflexió, i com a corrector en formació m’interessa aprendre més que llengua. A més a més, vaig tenir l’honor de ser alumne seu l’any passat i vaig aprendre directament de l’home 😛
m’agrada això que la norma s’adapti a l’usuari!
Sí, però hem de vigilar a quin usuari s’adapta. Una cosa és adaptar-la a l’evolució natural dels catalanoparlants i l’altra és adaptar-la al castellà. L’etern problema del català.
Retroenllaç: Diacrítics: reflexió dos dies després | Traduquímica et al.
Retroenllaç: Any sabàtic: aprenem català i anglès | Traduquímica et al.