Altra vegada deixo l’experiència lingüística a un costat perquè encara fa calor per parlar de coses serioses. Això no obstant, el pròxim cop que mencioni Polònia ja serà per parlar de llengua.

Dia 1: Arribo a Varsòvia, la capital, al migdia. El meu primer amfitrió em porta de ruta per les parts més turístiques del centre i recordo els tres dies que hi vaig passar ja fa quatre anys.

Dies 2-4: Com que l’amfitrió ha de treballar un parell de dies, altres amics de la ciutat em fan de cangur i passem el temps en parcs i bars. Un matí, però, em quedo a casa fent el trencaclosques del company de pis, amb la imatge del papa Joan Pau II —què esperàveu d’un polonès?

Dia 5: És dissabte i toca veure la vida nocturna polonesa. No és gaire diferent de la nostra, tret dels preus i dels moviments. A Polònia es fa molt el pas bàsic internacional, moure els peus a dreta i esquerra, i poc més. La meva cintura bellugadissa i el meu cromatisme desperten interès i les dues frases Mówię po polsku (‘parlo polonès’) i Jestem z Barcelonii (‘sóc de Barcelona’) m’asseguren un grapat de converses.

Dia 6: Aprofito per dormir fins a l’últim moment abans d’agafar l’autocar que em deixarà a Gdynia, a la costa, després de set hores de viatge. La rebuda del següent amic és limita a un breu passeig pel barri per comprar pizza per al sopar i anar a dormir d’hora.

Dies 7 i 8: Tot i que la ciutat més important i bonica de Trójmiasto (‘triciutat’) és Gdańsk, la reservo per a una visita futura i passo els matins a la platja i els vespres de passeig per Gdynia.

Dia 9: Després d’un últim matí al sol, el tren em deixa a Poznań en menys de cinc hores. Aquest cop m’adopta una parella que em descobreix una paradeta d’hamburgueses delicioses i m’ensenyen la ciutat a la llum de la Lluna —i sobretot dels fanals.

Dies 10 i 11: Els meus padrastres [un masculí no pas genèric] em tenen ocupadíssim. Visitem centres comercials (en construeixen un cada dos anys), fem una excursió al llac en bici (i hi veig un cérvol!), pujo a una muntanya russa amb vagons unipersonals en què jo controlo la velocitat i… anem a un parc aquàtic… a Polònia!… de 9 a 11 h de la nit! Surrealista. Tot això i altres coses en només un dia i mig, perquè el segon dia torno a Varsòvia i a la discoteca de la setmana anterior; ja és divendres.

Dies 12-14: El meu últim amfitrió vol compartir la meva custòdia amb un amic. Per això dissabte al matí agafem un autocar cap a Breslau per fer-hi més passejades i més festa. Tot i que ens perdem la font musical de diumenge al vespre perquè hi ha inexperts que intenten fer una migdiada i no es desperten fins al matí següent.

Dies 15-17: De nou a Varsòvia, passo una tarda a la riba del riu, veig la ciutat de nit en bicicleta i pujo als pisos 40 d’un hotel i del Pałac Kultury que serveixen de miradors. A més, delecto l’amfitrió amb una truita de patata i pernil ibèric per sopar i l’endemà fem una barbacoa. Finalment, l’avió em deixa a Barcelona a mitjanit; i jo pensava que a Polònia hi feia calor…