Divendres passat vaig parlar amb un company del laboratori que feia temps que no anava al teatre. Aquell vespre vaig rebre la trucada d’un amic amb entrades per a Ultrashow. No és mèrit meu, vaig néixer així d’afortunat.
Ultrashow és una espècie de monòleg d’una hora i poc del Miguel Noguera. No espereu una narració lligada i amb sentit; són idees inconnexes explicades amb un to col•loquial, còmic, vehement, musical… segons el fragment.
No us mentiré, el ritme i la distribució són molt estranys. Però precisament aquesta és la característica distintiva de l’espectacle. De tant en tant et sents perdut o rius i no acabes d’estar segur de per què. I té mèrit desconcertar el públic d’una manera entretinguda i divertida.
Miguel Noguera és autor d’uns quants llibres amb il•lustracions que, pel que jo sé, tenen el mateix estil. De fet, la sala era plena de fans dels llibres.
Si voleu saber-ne més, podeu consultar el seu blog —on hi ha vídeos d’Ultrashows anteriors—, la pàgina de Facebook o anar a veure’l aquest mes al Teatre Goya Codorniu.
Passo, no soc gaire amic del teatre. A mi si no m’hi posen explosions al estil Michael Bay m’avorreix XD
No és el cas.
Hosti, aquest tio es grandiós. Et va agradar, doncs?
Com he dit, la sensació és estranya; però em va fer riure i jo no sóc dels que riuen fàcilment, o sigui que alguna cosa ha de tenir, sí.