L’escena. (Johannes Vermeer)
—Com està quedant?
—Bé, però apuja una mica la trompeta, que se t’inclina.
—Què esperaves? Si fa uns quaranta minuts que l’aguanto ja. I encara gràcies que tinc el llibre recolzat als pits, perquè si no ja seria a terra.
—Sí, aprofita ara que ets jove per recolzar-hi coses, que quan siguis vella els que aniran per terra seran ells.
—No siguis groller.
—Groller, dius? Com a pintor em fixo en la geometria i la física que l’altera. No veig cap grolleria en reconèixer el poder de la gravetat.
—La gravetat… El que és greu és que sempre que em pintes acabem parlant dels meus atributs. Suposo que la senyora segueix sense concedir-te una mica d’esbarjo.
—No et mofis de mi. Mira que havia tingut dones jo! No me les acabava.
—No serà tant.
—Bé, potser no en tenia tantes, però hi mantenia una activitat regular i satisfactòria. I mira’m ara. Res de res des que va néixer el nen. Que són quasi dos anys, eh. Estic fregant la virginitat de nou.
—Ai, quin suplici. Si la maternitat és això, jo no tindré mai fills.
—Ja es veu que tu ets eixerida i t’agrada fer xerinola. Quant fa que vas practicar per última vegada?
—Ho hauria de comptar. A veure, quina hora és?
Traduquímica 
Mare de déu, quin parell… això de pintar algú pot arribar a ser tediós, però el que està clar és uqe aquests dos no s’avorreixen!
Suposo que quan fa temps que pintes has de trobar una manera d’entretenir-te.
els artistes son així….
Com el futbol.
Jo vull saber-ne!! De fer diàlegs dic, i de pintar, ja que hi som… Almenys podria discutir amb les models 😉
Divertit i àgil!
d.
Gràcies i benvingut, passa, passa, de les tristors en farem fum.
Un gran relat dialogant i ple de complicitat.
Suposo que alguns artistes poden considerar els retrats una cosa ben íntima.
Quins artistes! Dos nivells ben diferents.
I visca la varietat.
Hahaha! La model no es talla, no. Això deu ser un “zasca, en toda la boca” del segle XVII 😀
Les dones sempre heu tingut la llengua molt àgil, independentment del segle. I que consti que ho dic amb admiració.
Vés que la llei de la gravetat no li jugui una mala passada també a ell!
Tot i que pel que diu no sembla que hi pugui perdre gaire ja igualment.
Impagable ! jaja m’ha encantat!
Gràcies. Però accepto pagaments si vols, eh. Per mi no te n’estiguis 😛
Molt divertida la conversa !…..no se sap mai on saltarà la llebre ; ))
Però la qüestió és que salti 😛
Original la teva visió del quadre i la relació tan propera entre pintor i musa.
M’ha encantat.
No sé si és gaire original, tenint en compte que tothom hi ha vist sexe; però m’encanta que t’encanti.
“apuja una mica la trompeta, que se t’inclina”, amb aquesta intro ja es preveia que hi hauria marro, però res de res… Ja diuen que els 40 dies d’abstinència es converteixen en 40 mesos.
Haha! Bé, això no va ser voluntari. Aquí és veu qui té la ment més bruta 😉
Divertit. M’ha agradat.
Salva
Gràcies 🙂