Els més ben informats —i formats— ja sabeu com funciona, els menys informats voldreu esbrinar què és això que heu sentit esmentar algun cop i la resta us preguntareu si hi ha diferents tipus d’espais més enllà de prémer la barra d’espai múltiples vegades.
L’espai que separa les paraules, si no es té en compte l’ajustament dels textos justificats, és una quarta part dels punts de la lletra utilitzada. És a dir, si treballeu amb una lletra de 12 punts (el que se sol anomenar mida 12), l’espai entre paraules serà de 3 punts; si utilitzeu una lletra de 20 punts (perquè no sabeu com omplir les pàgines que us demanen), serà de 5 punts. Aquest espai s’anomena espai mitjà.
L’espai fi, aquest gran desconegut, és una sisena part dels punts (2 per a una lletra 12). És important saber això dels punts? No, l’editor de textos ho controla sol, però és important saber quan es fa servir cada espai i com s’introdueix.
L’espai mitjà no té secret: va entre les paraules i s’introdueix amb la barra d’espai del teclat. Ara bé, és important recordar que només n’hi ha d’haver un. Per assegurar-ho, utilitzeu l’eina de substitució automàtica. Si premeu Ctrl + B, accedireu a l’eina de cerca. A la pestanya de substituir, poseu dos espais a la primera caixa perquè els busqui i només un a la segona perquè els substitueixi. Es fa en pocs segons i deixa el text molt més net.
L’espai fi s’utilitza per separar
– els números dels símbols de les unitats: 4 cm, 20 min, 25 °C, 75 %
– els milers quan no s’utilitza el punt: 23 500, 2 000 000
– els números dels operadors matemàtics: 2 + 2 = 4
– els números, les fórmules i els símbols en reaccions químiques: CH4 + 2 O2 → CO2 + 2 H2O
![Ells tenien excusa, nosaltres no [font]](https://oscarazalbloc.files.wordpress.com/2014/06/underwoodkeyboard.jpg)
Ells tenien excusa, nosaltres no [font]
Una característica especial de l’espai fi és que manté els membres que separa junts [oxímoron] i evita que se separin a final de línia. És important perquè els números i les unitats o els diferents grups de milers no es poden separar mai. Vaja, tot i ser incorrecte, és físicament possible i es fa; però els que m’heu llegit ja no teniu excusa per fer-ho.
—
MESTRES, J. M. et al. Manual d’estil: La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial, 2009.
Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC). Magnituds, unitats i símbols en química física [en línia]. 2a ed., corr. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008. [Consulta: 28 maig 2014].
Traduquímica 
Ostres, doncs desconeixia totalment l’espai fi, he trobat aquesta entrada molt interessant. Miraré de recordar-ho, però convindria que els teclats incloguessin alguna opció més fàcil per introduir-lo, quina murga haver d’introduir aquest codi, sembla un codi postal de Barcelona.
Gràcies. Pel que fa a introduir-lo, sempre pots crear una drecera amb el teclat.
Mira un espai fi en els comentari del teu bloc => <=
A mi m'agrada el ALT+3 ♥♥♥♥♥ XD
Retroenllaç: Municipals 2015: errors lingüístics (2 de 3) | Traduquímica et al.
Òndia! M’acabes de resoldre un dubte que sempre havia tingut. De fet sempre, o gairebé sempre, poso un espai entre els números i les unitats perquè en alguns llibres i a les normatives ho he vist així, però tampoc n’estava del tot convençuda. Del que no en tenia cap mena de constància és que era un espai més petit, més “fi”.
Per cert, això del Ctrl + B per buscar dobles espais ho faig molt sovint, la meva cap escriu molt ràpid i se li escapen més espais del compte (i a mi em fot molta ràbia!).
Gràcies per il·luminar-me! 😛
Que hi hagi l’espai és important, que sigui fi, ja és filar prim. Sempre és millor un espai mitjà de tota la vida que escriure-ho junt. De res, és un plaer.