No és cap secret que no sóc un gran fan de les celebracions d’aniversari. Bé, com a mínim no a l’estil tradicional. Per això ara us ofereixo un recull de les meves festes.

De petit només recordo haver fet una festa d’aniversari. Potser tenia uns deu anys. No recordo que fos res especial, només un berenar a casa amb sis o vuit amics. Ni tan sols vam jugar a la Playstation, que és el més impactant que es podia fer a aquella tendra edat.

Heu vist mai un pastís amb tantes espelmes?

Després ja hem de connectar amb l’aniversari a Portugal. Aquell cop em dirigia cap a un bar amb un parell de brasilers i els van trucar per anar a una festa improvisada per dues noies que feien l’aniversari un dia després de l’altre aquell cap de setmana. Per no deixar-me sol, em van oferir unir-m’hi i així vam afegir un tercer aniversari en sèrie en una casa al camp, ja que jo n’havia fet 23 el dia abans.

L’any següent ja vivia al meu est de l’edèn. Feia els anys en dissabte i la companya de pis marxava a Vilafranca el divendres. Quan vaig arribar a casa vaig veure una nota al moble del menjador el contingut de la qual revelaré en la pròxima entrada.