Jocs de campaments: el ‘killer’ o petó assassí

Fa fues setmanes vaig acabar el primer bloc de campaments que tenia per aquest estiu i d’aquí a dues setmanes començaré el segon. Ho trobo a faltar? No! No siguem malalts; és cert que t’ho passes bé, però ara estic de vacances —més o menys— i no necessito tenir desenes de nens al meu càrrec. Però això no treu que us expliqui cosetes curioses que passen a les estades.

La gràcia de ser monitor rau en la llibertat que tenim fora de les hores d’activitat i els espais inaccessibles als nens. En aquestes hores i espais passen coses que els nens no saben. Són el paradís dels monitors, que ens serveix per evadir-nos i evitar tornar-nos bojos —tot i que sovint crea encara més psicosi, però és divertit.

Una de les activitats paral·leles que més èxit tenen és el killer o petó assassí. Per jugar a aquest joc cal una persona exterior (personal de l’alberg) que organitzi un cercle tancat d’assassins i víctimes perquè tothom hagi de matar algú i l’última víctima tanqui el cercle havent de matar el primer assassí.

Jesús i Judes ja hi jugaven. (Paul Stevenson)

Jesús i Judes ja hi jugaven. (Paul Stevenson)

El funcionament és molt senzill: es mata fent un petó a la cara. Bé, no és tan fàcil, hi ha un requisit imprescindible: ningú no ho pot veure. Has de fer emboscades a la sala de monitors, pels passadissos a la nit, a les habitacions… Pots fingir lesions i depressions per aconseguir estar sol amb algú, pots fer servir la força i arrossegar la víctima a un lloc adequat, pots aprofitar moments de vulnerabilitat com la dutxa o el vàter. Els més hàbils són capaços de matar al menjador quan tothom està distret amb la teca, els més cruels traeixen els companys sense miraments, els més animals lesionen els companys. Tot s’hi val. Només hi ha una restricció: el joc s’atura durant les activitats i a l’hora de dormir pel bé de l’estada.

La part dolenta és la psicosi que et fa desconfiar de tots els companys a tothora. La part bona és que passeu moltes més hores en grup i jugant amb els nens per evitar estar sols. Vaja, que fins i tot quan ens evadim fem un bé a l’estada; som uns professionals.

4 thoughts on “Jocs de campaments: el ‘killer’ o petó assassí

  1. Sí, home! El que a mi m’agrada és crear el caos. Sempre que em quedo sol amb algú faig veure que el vull matar i els veus córrer com si els hi anés la vida (la real).

  2. Emboscades? Paranys? Atacs? Valgamdeusenyor, però quina cosa més horrible i espantosa! (i on dius que t’has d’apuntar per fer de monitor? 😀 )

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s