La teoria del caos

En un lloc de la Vall d’Aran, el nom del qual no vull recordar, un noi va escriure una entrada de bloc explicant la pau interior que li aportaven els campaments. Pobre noi. Potser havíeu notat que feia més d’una setmana que no publicava res, un lapsus que dobla el més gran dels temps sense…

Perdut entre muntanyes

Aquesta nit passada vam creuar el meridià de l’estada que va començar diumenge passat a la Vall d’Aran. Un estiu més m’aventuro en el món del campaments combinats d’anglès i esports. El sentit comú m’aconsellava no perdre dues setmanes a quasi tres-cents quilòmetres de casa, on sóc tan a prop de l’oceà Atlàntic com del…

Compte enrera per a l’estiu

Queda poc perquè arribi l’estiu, cosa que un col·lectiu notem més que els altres. No, no parlo dels professors, parlo dels monitors. Les colònies no s’improvisen a mesura que s’han de fer, sinó que es preparen amb mesos d’antelació. Bé, si algun cop hi heu inscrit algun fill o us hi heu inscrit vosaltres mateixos,…

Crida a la densitat d’informació

Últimament estic tornant a fer reunions periòdicament. Tot i que no amb la mateixa freqüència que quan tenia setze o divuit anys, ara no són dues o tres per setmana, només dues o tres al mes. Hi ha una cosa de les reunions que no puc suportar i és la falta de densitat d’informació. Les…

Solucions saturades

Quan es dissol alguna substància en un líquid, el que s’obté és una solució; tot i que dissoldre sal en aigua no us resoldrà cap problema —o pocs. Però tot en aquesta vida té límits i hi ha un màxim de substància que el líquid pot absorbir. Quan s’arriba aquest màxim ja no n’accepta més…