Relleus d’una tarda d’estiu

Ja he acabat un torn de campaments i, de fet, estic en el tercer dia del segon. Sí, els campaments es fan com xurros i tots els comiats emotius van seguits d’indiferència. Tots els plors i abraçades del comiat de l’últim dia d’una estada s’obliden 24 hores després per rebre el nou torn. Any rere…

El primer bany de l’any

Alguns diuen que el primer bany de l’any es fa l’1 de gener a la platja de Sant Sebastià a Barcelona ja fa molts anys, però hi ha alguns que el fem una mica més tard i bastant més lluny. No sóc gaire amant de la platja i últimament no he tingut temps ni diners…

Los niños del moro

En los campamentos conoces a mucha gente. Gente maja, gente muy maja, gente menos maja y, a veces, gente nada maja. Este último caso es poco frecuente y suelen ser padres (usando el masculino genérico, no se me ofendan los varones). Pero lo de los padres ya se trataría otro día largo y tendido ―porque…

La primera vegada

Us he d’explicar la meva primera vegada. Va ser una mica dolorós al principi, però amb una mica de saliva tot va anar millor. Estant de colònies es viuen moltes primeres vegades. Hi ha moltes primeres menstruacions, primers cops que es fan molts esports de risc, primers petons… Jo parlo del primer cop que em…

Com n’és de trempada la Laia!

El passat diumenge va començar l’últim torn dels campaments d’estiu. La meitat de l’equip de monitors es va renovar i dissabte, la nit que els monitors estem sols a l’alberg, vam anar de festa major. Ens serviria per a celebrar l’amistat amb els monitors que repetim i començar-la amb els nous. Com que l’estada la…

Despedidas

Ayer terminó un turno de campamentos de dos semanas y despedimos a 49 niños y 3 monitores. Para mí el último día es un momento incómodo. No porque me ponga triste ―aunque me sepa un poco mal saber que no voy a volver a ver a algunos con quién conecté―, sino porque las despedidas se…