Relleus d’una tarda d’estiu

Ja he acabat un torn de campaments i, de fet, estic en el tercer dia del segon. Sí, els campaments es fan com xurros i tots els comiats emotius van seguits d’indiferència.

Tots els plors i abraçades del comiat de l’últim dia d’una estada s’obliden 24 hores després per rebre el nou torn. Any rere any els nens diuen que l’última ha estat la millor estada de totes i només quan ja n’han fet moltes i no tenen edat per seguir-ne fent, s’adonen que totes han estat genials, però que l’emoció del moment els encega. Llavors els comiats ja són menys emotius; tothom sap que després de deu dies o dues setmanes se separaran i tornaran a la vida de sempre com si res.

Els monitors fem el procés molt més ràpidament, entre d’altres coses perquè som més grans. Nosaltres no fem una estada a l’any, en fem dues, tres, quatre… T’ho passes molt bé amb un grup i hi crees un vincle, fins i tot et sap greu que marxin; però saps que l’endemà del comiat arribarà un altre grup que mereix tanta atenció i tanta il·lusió com les han merescudes els anteriors. L’obligació d’oblidar es converteix ben aviat en un costum natural.

Tot i que de vegades no s’acaba d’oblidar i els primers dies d’estada se senten comparacions i referències als nens anteriors. En l’estada que ara hem començat hi ha bastants nens que els costa menjar i la primera nit vam tenir verdures i peix. Després d’una estada sense problemes al menjador, vam odiar els nouvinguts. Per sort, durant l’activitat de nit i l’endemà vam veure que són un grup molt bo i ens n’hem enamorat.

Crec que és bo aprendre que la gent ve i se’n va, que no podem conservar tota la gent i que no podem desaprofitar el present recordant el passat. Si us plau, que algú posi aquesta frase en vers i l’escampi per les agendes de 2n d’ESO del país.

5 thoughts on “Relleus d’una tarda d’estiu

  1. Això és veritat, Pons… però és que és bastant normal, eh? Verdura i peix casi sempre van junts, i al sopar! Així no es poden afartar del primer (o del segon!) deuen pensar els de cuina, i el cas és que els crios s’acaben afartant de pa amb oli…

    En fi! Jo ja he acabat la primera fornada, de colònies! Tot molt bé (ves) un grup molt maco, però sempre, sempre, sempre, tant a la primavera com a l’estiu, per mi el grup que arriba és “millor” que el que se’n va. Sinó… malament!

    BON ESTIU

  2. Bé, Pons, els menús no els decidim nosaltres, ens vénen de dalt. És més, amb l’equip de monitors floretes que tenim ara, només menjaríem macarrons i patates fregides si depengués d’ells. Prefereixo no tenir cor.

    Fletxa, intentaré aplicar aquesta filosofia la pròxima vegada. Per sort, tindré el mestre allà per dir-me si ho faig bé ;).

  3. Una altra frase per omplir les ja sobrecarregades ments dels nens, plenes de frases existencials preadolescents? No gràcies!

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s