La vida més enllà de Fabra

M’encanta que arribi el bon temps. Surto més al carrer, el sol em carrega les piles i em fa feliç, augmenten el número de sopars i esdeveniments socials. Divendres vaig sopar amb els companys del màster de correcció a casa d’un d’ells. Havíem volgut escollir un dia que els Ferrocarrils funcionessin fins tard perquè tothom…

Cristalleria nova

Si hi ha algú expert en separacions amistoses en aquest planeta, aquest no sóc jo. O això semblava fins fa poc. Fa dues setmanes us vaig dir que havia deixat una de les feines de professor per falta de temps. Ara bé, he deixat l’escola molt a gust amb ells i a ells els ha…

Torno a viure en un bloc

Fa dues setmanes que he tornat a Barcelona després de l’absència estival i ja puc opinar amb perspectiva sobre el nou pis. Crec que no n’havia donat mai detalls, però el pis de l’any passat era darrera d’El Molino, al costat de l’Apolo, i sempre anava al centre caminant. Era bastant gran, tenia terrassa, una…

Els adults no existeixen, són els pares

Quan vaig fer els divuit anys vaig quedar molt decebut perquè esperava levitar i brillar, alguna cosa màgica que signifiqués un canvi visible; però si no hagués tingut un calendari a mà, no hauria sabut que ja era major d’edat. Per edat se suposa que ja sóc adult, però la imatge que tinc d’un adult…

Retrobament d’una nit d’estiu

Ja és estiu oficialment, i no ho dic pel canvi d’estació, sinó perquè ahir van acabar les classes, avui comencen els campaments i ja comencen les festes de poble amb la revetlla de Sant Joan. L’estiu porta molts canvis, com ara els retrobaments amb gent que no veus o veus molt poc durant l’hivern. Durant…

Ellos mataron a Mufasa

Que trata sobre el paso del tiempo, la caída de los mitos de tus tiempos y el relevo generacional. Esta semana vi un anuncio de Disneyland París en un periódico. Como es de suponer, el famoso castillo de Disney ocupaba el fondo de la imagen, pero había algo extraño en los personajes que sonreían al…