El cap de setmana passat vaig tenir un sopar amb els companys de l’escola. Passar una nit amb gent a qui fa onze anys que no veus és sempre un esdeveniment digne de menció.
Com sempre passa, davant d’un sopar d’aquests se sent una mescla de mandra i curiositat. Bé, de vegades també il·lusió, però això no tothom. Cal tenir en compte que, per molts anys que passéssim a la mateixa escola, amb alguns no havíem coincidit mai en el mateix grup o no havíem parlat més de tres vegades en deu anys d’escolarització.
La previsió assegurava la presència de la meitat dels convocats, una trentena, entre els quals no hi havia cap de les tres o quatre persones a qui he vist algun cop en els últims mesos. No obstant això, se suposa que la qüestió era esbrinar on paraven la resta, no veure els que ja sabia què fan.
El detall és tan bonic que obviarem l’accent de Ramon.
Va ser graciós veure que tots hem deixat de ser els adolescents poc o menys suportables i que ara som adults interessants. O quasi tots. Alguns vam tenir més relació en una nit que en tota la infància. La veritat és que em vaig divertir més del que m’esperava, tant sopant com de festa, de la qual ja sabeu que no us donaré detalls.
Val a dir que la trobada va ser possible gràcies a una meravellosa organització que va preparar una projecció de fotos d’excursions i fins i tot va portar un reproductor de VHS per veure el vídeo de la festa de comiat de l’escola! A més a més, vam tornar a casa amb el que qualsevol anomenaria tranquil·lament xapa commemorativa amb un antic dibuix de la promoció sencera. Però deixaré aquest apunt terminològic per més endavant.
Traduquímica 
sempre va bé per veure com envelleixen…
En realitat hi vaig anar esperant que la vida els anés molt malament i pujar-me l’autoestima, però potser va ser més divertit que fossin gent com cal i ens avinguéssim.
A veure deixem calcular… 12 anys tens quan acabes la EGB + 11 = 23 anys. Tens 23 anys?
Per cert, si entres al meu bloc veuràs que t’agafo de donar feina en el cas típic 1430, si acceptes el repte, es clar…
Nooo… l’òscar deu tenir uns 28 anys, si no més… jeje 17 o 18 (si contem el COU o batxillerat) més 11 anys =28 o 29.
Ai, Pons, que calcules malament… Si hagués fet EGB, hauria acabat a vuitè amb 13 anys i en tindria 24. Però amb aquesta edat ja no hauria conegut EGB, hauria fet primària. Si hagués fet primària, hauria acabat als 11 i en tindria 22. Amb el meu humil alhora que digne historial, si tingués 22 o 24 anys seria un prodigi, que quasi, però no.
Haurem d’incloure una etapa més, que seria l’ESO. L’hauria acabat amb 15 i en tindria 26. La Mònica s’hi acosta més perquè inclou el batxillerat, però són companys d’escola, no d’institut. Per tant, han de ser 26, però amb un més pel curs que està a mitges ara. Tinc 27 anys.
D’altra banda, era tan senzill com recordar l’Antologia d’aniversaris, en què un de vosaltres fins i tot va comentar i l’altra té perdó perquè crec que encara no passava per aquí.
si, es clar, no tinc altre feina que recordar coses del teu bloc…