Companys d’escola – Onze anys després

El cap de setmana passat vaig tenir un sopar amb els companys de l’escola. Passar una nit amb gent a qui fa onze anys que no veus és sempre un esdeveniment digne de menció. Com sempre passa, davant d’un sopar d’aquests se sent una mescla de mandra i curiositat. Bé, de vegades també il·lusió, però…

La vida més enllà de Fabra

M’encanta que arribi el bon temps. Surto més al carrer, el sol em carrega les piles i em fa feliç, augmenten el número de sopars i esdeveniments socials. Divendres vaig sopar amb els companys del màster de correcció a casa d’un d’ells. Havíem volgut escollir un dia que els Ferrocarrils funcionessin fins tard perquè tothom…

Mis niñas internacionales

Mis niñas internacionales —que a sus 26-29 años ya les queda poco de niñas— son tres amigas que dejaron Cataluña, cada una por un motivo diferente, y a quienes he visto en los últimos diez días por capricho de la casualidad. La primera en irse y la primera con quien me reencontré fue la rubia…

Cristalleria nova

Si hi ha algú expert en separacions amistoses en aquest planeta, aquest no sóc jo. O això semblava fins fa poc. Fa dues setmanes us vaig dir que havia deixat una de les feines de professor per falta de temps. Ara bé, he deixat l’escola molt a gust amb ells i a ells els ha…

Tornen els àpats de Nadal

Ahir va ser l’últim dia de classe de l’any —que no vol dir que no treballi altres dies amb la correcció del diccionari— i segurament hi va haver centenars de sopars de Nadal arreu de Catalunya. Per a mi van ser 24 hores festives, des que em vaig llevar ben d’hora per anar a l’escola…

Un dissabte poc clàssic

Ahir va ser un dia estrany; un d’aquells dies que té moltes coses bones, però a què no li’n falta quasi cap de dolenta. Em vaig llevar abans de les 9 h per anar a la biblioteca de Lesseps. Quan em vaig mudar fa una setmana vaig pensar que tenia sort d’anar a viure al…

Una festa d’aniversari que val la pena

El cap de setmana passat vaig anar a Vilafranca per al sopar d’aniversari d’una amiga i, tot i la meva reconeguda aversió a aquestes celebracions, va ser una gran nit. Vaig rebre la invitació cibernètica al sopar uns dies abans. La noia convocava una desena de persones a un sopar, sense parafernàlies ni promeses míticofestives.…

Els últims sopars, en plural

Diumenge i dimarts passats veig tenir dos sopars. Dilluns hauria d’haver anat a un altre, però m’hauria costat quasi una cinquena part del meu últim sou. El sopar de diumenge va ser al pis de la barbacoa internacional. El meu amic anglès volia practicar el castellà i vaig anar a passar el vespre amb ell.…