Ahir va ser l’últim dia de classe de l’any —que no vol dir que no treballi altres dies amb la correcció del diccionari— i segurament hi va haver centenars de sopars de Nadal arreu de Catalunya.
Per a mi van ser 24 hores festives, des que em vaig llevar ben d’hora per anar a l’escola fins que he tornat al llit aquest matí. A l’escola vam dedicar tot el matí a un concert obert als pares en què cada classe cantava una cançó d’alguna pel·lícula de Disney amb la lletra canviada per la professora de música i convertida en nadala. La professora va fer una gran feina i els nens van provocar més d’una llàgrima entre els adults. Quan va acabar el concert, els pares van marxar i mentre els petits feien cagar el Tió, els més grans feien l’amic invisible. Com que no hi havia classes a la tarda, vam celebrar el dinar de Nadal al menjador de l’escola. Vaig repetir de galets, em vaig menjar un tros de xai ben bo amb un acompanyament de vi i un final de torrons. Desafortunadament, vaig haver de marxar a fer l’última classe de l’any a l’acadèmia.
Va ser una classe molt divertida. Havent passat un matí festiu, sabent que el vespre també ho seria i un grup de nens adorables, vam fer uns jocs de conversa i ens va passar l’hora i mitja volant. Llavors em vaig trobar un petit berenar amb torrons i neules a la sala de professors i vam brindar. Tampoc no m’hi vaig poder estar gaire estona perquè a la nit teníem el sopar de Nadal de la institució de la qual forma part l’acadèmia i abans volia passar per la facultat de química, on els companys del departament de química analítica feien el tradicional pica-pica de Nadal, també amb tot el menjar típic d’aquestes festes i algunes coses més.
A l’hora de sopar van deixar la facultat per anar cap a una de les escoles de la institució, on ens esperava un menjador preparat per a un sopar de gala que no ha d’envejar res als que es veuen per televisió. Fins i tot ens van portar un grup de música per animar la festa després de l’àpat. Val a dir que a aquelles alçades ja tenia la panxa prou plena, però això no em va impedir gaudir d’un altre plat de galets, peix i un gelat de torró. Quan la música va acabar, alguns amb ganes de celebració encara vam anar a ballar a un altre lloc.
Vaja, va ser un dia complet. I vosaltres teniu gaires àpats d’empresa? I com es presenten les festes? Si voleu un petit avançament de com seran les meves només us diré: If yowm saft enuff ter cum dahn ’ere agooin wum, yowr tay ull be spile’t!
Aquest any la meva empresa tampoc té calers per pagar-nos el sopar… de fet l’any passat tampoc en tenia… De fet aquest any s’han limitat a un brindis amb cava, a la central de Madrid es clar, a la delegació de Barcelona un mail de bones festes, estic taaaaan content amb la meva empresa que vaig a celebrar-ho obrint el lot de nadal… ah calla! que igual que l’any passat tampoc hi ha lot!
Llarga vida als galets!
Bé, Pons, a nosaltres l’escola tampoc no ens va pagar el dinar, però ens va costar menys de 4 €, eh!
Joan, jo encara no entenc per què no en venen tot l’any!