Hipocresia, incoherència, abús de poder, jo ja tinc feina i puc fer el que em doni la gana, predicar amb l’exemple està sobrevalorat, cara dura, falta de respecte, poca professionalitat… Cada cop més a la universitat es demana que els alumnes facin presentacions orals i se’ls dóna instruccions sobre duració, claredat, estètica… que semblen més…
Probablement la majoria no us n’heu adonat, però he estat una setmana sencera sense publicar res! La raó és senzilla: fi de curs. Sí, als professors els exàmens també ens donen feina i, a més, no la podem distribuir en petites quantitats al llarg d’unes setmanes perquè hem de corregir un munt de proves en…
És cert que els professors fem esforços que ningú no s’imagina i que busquem com transmetre la informació de la millor manera, però no ens passem. La setmana passada vam estar treballant el vocabulari de problemes mèdics amb els nens i ahir al principi de la classe els ensenyo el palmell de la mà i…
La setmana passada a l’acadèmia vam fer els exàmens finals i sembla que la majoria de nens d’avui en dia no entenen el concepte d’examen. Un examen és una prova en què s’avalua, no el que saps, sinó què saps del que se t’ha explicat. D’aquesta definició se’n dedueixen dos principis bàsics: no voler fer…
Ahir va ser l’últim dia de classe de l’any —que no vol dir que no treballi altres dies amb la correcció del diccionari— i segurament hi va haver centenars de sopars de Nadal arreu de Catalunya. Per a mi van ser 24 hores festives, des que em vaig llevar ben d’hora per anar a l’escola…
Si heu dubtat alguna vegada de la veracitat de les meves paraules, aquesta es l’entrada que us farà canviar de parer. Si, pel contrari, no n’heu dubtat mai, sou uns il·lusos. Fa una setmana vaig arribar deu minuts tard a classe. Això podria ser una anècdota sense interès si jo no fos el professor. Segons…
En l’última edició de la sèrie Sol a classe us vaig explicar com la substituta també s’havia posat malalta i jo havia quedat com a l’únic supervivent a la maledicció del professor d’anglès. Avui us ofereixo l’esperat desenllaç de la història —esperat perquè sé que se us feia tan pesat llegir-la com a mi viure-la.…
En la primera edició d’aquesta sèrie em vaig quedar sol per l’absència inesperada de la professora titular d’anglès de l’escola, en la segona la substituta —una professora d’educació física— encara no havia arribat. Creieu que no podria ser pitjor? La setmana passada va arribar la substituta com m’havien promès. He de dir a favor seu…
Si no reconeixíeu el títol de la primera pel·lícula, dubto que reconegueu el subtítol de la segona, Perdut a Nova York; tot i que ara ja esteu avisats i els més espavilats potser heu lligat caps. En tot cas, aquí teniu la continuació promesa. La segona setmana de l’epopèia escolar, la passada, ja van preveure…
Suposo que el 99 % dels lectors no heu copsat la referència a la pel·lícula del Macaulay Culkin perquè ningú no fa neutra la e de classe. També sóc un il·lús pensant que algú tindrà el títol interioritzat en català. L’esperança és l’últim que es perd. Ja sabeu que a l’escola no tinc classes senceres…
Traduquímica 