En l’última edició de la sèrie Sol a classe us vaig explicar com la substituta també s’havia posat malalta i jo havia quedat com a l’únic supervivent a la maledicció del professor d’anglès. Avui us ofereixo l’esperat desenllaç de la història —esperat perquè sé que se us feia tan pesat llegir-la com a mi viure-la.

Hi ha un petit percentatge de reis intel·ligents.

La setmana passada la substituta es va recuperar i vaig tornar a gaudir de la companyia d’una especialista en educació física, però no per gaire temps, ja que aquest dijous la professora titular d’anglès va tornar. Els nens l’abraçaven contents sense culpar-la de l’examen que havien de fer aquell mateix dia per donar temps a la professora a reincorporar-se sense anar de bòlit el primer dia.

Jo he recuperat la relativa tranquil·litat dels grups reduïts a la meitat i de moment no pateixo pel comiat amb la substituta perquè aquest curs el professorat està generós amb les baixes i ella encara s’haurà de quedar a ocupar el lloc de la tutora de cinquè durant unes setmanes.

I amb això demostrem que Mufasa tenia raó, el cicle de la vida existeix i tot se succeeix fins a tornar a l’origen. No em sorprèn que el fessin rei.