Sovint, quan algú s’assabenta que tinc estudis de química, traducció i correcció, em pregunten si em vull dedicar a les ciències o a les lletres. Bé, qui diu que siguin excloents?

Fa uns mesos us vaig parlar del Diccionari enciclopèdic de medicina (DEM) i fa dues setmanes vaig escriure sobre el TERMCAT. Doncs, tinc l’honor d’haver iniciat l’ús professional dels meus coneixements combinats en el projecte d’actualització del DEM en què el TERMCAT participa —ja us vaig avisar que us diria alguna cosa més sobre l’actualització del DEM. No revelo cap secret si us dic que quan acabi l’any quedarà acabada la classificació temàtica —cardiologia, anatomia, immunologia…— dels termes del diccionari; qualsevol pot consultar els projectes en curs al web del TERMCAT. També es va donar a conèixer aquesta part del procés en el VI Seminari de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM).

El cas és que aquest estiu, entre torns de campaments, em van oferir formar part del grup de treball del DEM i ho vaig acceptar encantat. Durant uns mesos he estat llegint definició a definició gran part del diccionari i he augmentat els meus coneixements mèdics considerablement. No ens enganyem; estic molt lluny de ser metge, però ara els puc entendre quan diuen coses especialitzades, i va molt bé per veure sèries d’hospitals!

M’ha agradat molt participar en el projecte, però tot passa i m’han traspassat a un altre; ara m’han encarregat la revisió final d’un diccionari de química que s’hauria d’editar l’any que aviat començarà. Aquí és on realment aplicaré els coneixements químics i lingüístics perquè he de fer la revisió de contingut i de forma. Tot i que fa una mica de respecte, estic molt il·lusionat de tenir una oportunitat així.

Mai no havia tingut cap vocació, però ara que m’he ficat de ple en aquest món sento que això és el que més m’agrada. I vosaltres, quines feines o vocacions teniu?

Entrada químic -a al Diccionari de la llengua catalana.