Si no reconeixíeu el títol de la primera pel·lícula, dubto que reconegueu el subtítol de la segona, Perdut a Nova York; tot i que ara ja esteu avisats i els més espavilats potser heu lligat caps. En tot cas, aquí teniu la continuació promesa.

S'ha de tenir mala sort!

La segona setmana de l’epopèia escolar, la passada, ja van preveure la situació i van demanar les tutores que es possesin al meu servei, acadèmicament parlant. Així que vaig estar acompanyat a cada grup per una alumna extra que treia dos o tres caps a la resta. A tots els grups? No. Una de les tutores em va dir que aprofitava que els nens estaven concentrats en un text per anar al lavabo. Debia tenir greus problemes intestinals perquè no va tornar fins a l’hora de recollir.

Tot i que la solució era suficient per a aquella setmana, no era acceptable a llarg termini per dos motius —jo sempre en tinc dos de tot. D’una banda, ja sabeu que jo treballo pel que em paguen i no em paguen per encarregar-me de l’anglès curricular de quatre cursos. D’altra banda, jo només hi sóc la meitat de dies i no tinc els més petits i això implica que es perden més de vint hores setmanals de classes.

Vaig preguntar si vindria algú a fer la substitució i em van dir que ja havien trucat i que no hi havia professors d’anglès disponibles en tot Catalunya i que enviarien una professora d’educació física a partir del dilluns següent. You must be joking!

Bé, us torno a deixar a mitges per la vostra pròpia estabilitat mental. Recordeu que ningú no s’ho esperava, però hi va haver Sol a casa 3.