Un regal diferent.

Per molt que em dolgui i que no m’interessi, és Nadal. És per culpa dels dinars familiars que no m’agrada? Doncs, amb la intimitat i el secretisme que proporciona publicar coses a Internet us diré que n’és una part. Però això és un mal menor. De fet, de vegades és entretingut i tot. El que fa que el Nadal sigui insofrible són els regals.

El problema que tinc amb els regals és que no sóc gaire expressiu quan els rebo. Encara que algun m’agradi moltíssim i que sigui justament el que em feia més il·lusió, sóc bastant inalterable. Imagineu com ho passava de malament quan tenia cinc anys i rebia un regal i, tant si m’agradava com si no, havia de fingir alegria perquè els grans estiguessin contents. Se suposa que han de ser ells qui pateixen per la felicitat dels petits i no al revés.

Bé, podreu comprendre que la meva aprensió no es limita al Nadal, sinó que s’estén a qualsevol festivitat oficial o oficiosa que impliqui intercanvi de regals. Precisament la meva falta d’expressivitat deriva de l’obligació implícita en el regal. La gran majoria dels que et fan un regal ho fan perquè toca i no apareixen un dia qualsevol de l’any amb un regal sense motiu.

I aquests regals sí que estimulen la meva expressivitat. És molt més bonic que algú em compri alguna cosa que creu que m’agrada sense esperar a cap dia determinat. Reconec que jo ho he fet pocs cops això, però és que la gent té la idea que els regals s’han de tornar. Es crea una mena de compromís, s’institueix una tradició, un anar i venir de regals i es trenca l’espontaneïtat i el desinterès.

Bé, ja ho sabeu, a partir d’ara em podeu començar a fer regals en dies qualsevol sense esperar res a canvi. Friso per començar a rebre’ls.