En la majoria de tesis i tesines de ciències he vist sempre una pàgina amb les abreviacions que apareixen en el treball titulada incorrectament «Acrònims». Ja n’hi ha prou!

Les abreviacions són mots o sintagmes expressats abreujadament. Han de ser tan curtes com sigui possible sense arribar a provocar confusió. Simplifiquen el llenguatge i estalvien espai, alhora que faciliten la comunicació internacional. No obstant això, cal mostrar la forma desenvolupada de les abreviacions el primer cop que apareixen en el text o incloure-les en un llistat d’abreviacions per assegurar que el lector n’identifiqui el referent.

Les abreviacions es classifiquen en abreviatures, sigles i símbols.

Les abreviatures són la representació d’un mot (abreviatura simple) o sintagma (abreviatura composta) per una o més de les seves lletres, la primera de les quals ha de ser la inicial. Les abreviatures simples porten un punt o una barra al final. Les abreviatures compostes porten un punt al final de cada mot escurçat [p. ex. (per exemple)] o una barra entre els seus elements significatius [s/n (sense número)]. El punt final d’una abreviatura s’omet quan es posa en contacte amb un punt final o amb punts suspensius.

Les sigles són la lletra o les lletres, normalment inicials, del noms formats per més d’un mot. S’han d’escriure en versaleta, en rodona i sense punts ni espais entre les lletres [MR (material de referència), SI (sistema internacional)]. Només si una sigla és recollida en els diccionaris generals com a terme nou amb definició pròpia, caldrà escriure-la en minúscula [radar (de RADAR, ‘radio detecting and ranging’)].

Els símbols són signes que un organisme amb autoritat designa com a representació d’un concepte [He (heli), + (més), € (euro)]. Els símbols no porten punts ni espais i presenten unes característiques tipogràfiques (cursiva, negreta…) no aleatòries i que, per tant, s’han de respectar. Els símbols de les magnituds físiques i altres variables es representen en cursiva [T (temperatura), λ (longitud d’ona), y = 13,275x + 87,08]. Només en el cas que no sigui possible representar-los en cursiva, es poden representar subratllats.

I què són els acrònims? Els acrònims són abreviacions formades amb lletres o segments inicials o finals d’un conjunt de mots i pronunciables com un mot ordinari [RUMASA (Ruiz Mateos, SA), COVIDES (Cooperaiva Vinícola del Penedès)]. Si ho simplifiquem, podem dir que són les sigles —en el sentit ampli— que es poden pronunciar com un mot [IVAM (Institut Valencià d’Art Modern)].

O sigui que, amics científics, comproveu que realment només hi teniu acrònims si voleu titular així aquella pàgina. I no, aquest cop no hi ha l’excusa que acrònim en anglès és diferent.

 —

BEZOS, J. Tipografía y notaciones científicas. Guijón: Ediciones Trea, 2008

MARTÍNEZ DE SOUSA, J. Manual de estilo de la lengua española. 3a ed. Gijón: Ediciones Trea, 2007.

MESTRES, J. M. et al. Manual d’estil: La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial, 2009.

MESTRES, J. M.; GUILLÉN, J. Diccionari d’abreviacions. 2a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001.

RIERA, C. Manual de català científic. 2a ed. Barcelona: Editorial Claret, 1993.

Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC). Magnituds, unitats i símbols en química física [en línia]. 2a ed., corr. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008. [Consulta: 18 juny 2012].