“Estimat Príncep,
Us agraeixo de tot cor que vencéssiu el drac per alliberar-me de la torre on aquells bandits em tenien presonera. Em va commoure el vostre gest heroic i altruista de salvar una donzella plebea i d’oferir-li un present i un futur i tot l’amor que dueu dins.
Entenc que l’actual situació de conflicte respecte a les vostres futures terres amb el regne veí us tingui preocupat i que d’un temps ençà hagueu estat tens. També entenc que hagueu marxat a la guerra per defensar-les.
No obstant això, i precisament perquè entenc què està passant, no ho tolero. Sou avar i només voleu posseir. Han arribat noves al castell que el conflicte va acabar fa setmanes i que heu emprès un seguit de campanyes per annexionar nous territoris.
Suposo que tot l’amor que dueu dins no és gaire, que segurament només vaig ser una adquisició més i que no em salvàveu a mi, sinó que em necessitàveu per alimentar el vostre ego.
Considerats tots aquests aspectes he decidit no esperar-vos més. Prefereixo ser el tresor més preuat d’uns bandits que la joguina sense valor d’un noble que només l’utilitza quan no té res millor.
No em malinterpreteu, jo encara us estimo; sou vós qui no m’estima a mi.
Sort en les vostres conquistes,
La Dona Que No Vau Saber Estimar.”

Això és tot el que trobareu de tornada. (font: Relats conjunts)
Crec que ha fet el millor, aquesta noieta sap el què vol !!
Bon diumenge !!
Qui pogués, eh?
Bona setmana i benvingut!
Ostres tu, quina claredat d’idees aquesta dona, això és posar els punts sobre les is al príncep, poca broma amb ella! Bona proposta, m’ha agradat aquesta carta tan punyent.
A mi em fa una mica d’enveja, si t’he de dir la veritat 😛
Gràcies!
Una carta molt ben redactada i amb les idees prou clares, aquesta princesa mereixia una mica més d’atenció i potser el noble avar hauria fet més fortuna escoltant-la. Un bon relat!
El més trist és que el noble només pensarà que és una desagraïda insolent i ni tan sols es plantejarà si és ell qui ha de canviar.
ja veig que ha de ser avorrit això de ser princesa si no tens cap princep que et faci cas.
I qui no s’avorreix si l’abandonen en un castell?
D’això se’n diu tenir les idees clares i no estar d’orgues! La carta és formal i aparentment freda i continguda, però has aconseguit transmentre els sentiments d’aquesta noia valenta.
És que sóc un noi molt empàtic jo 😉
Benvinguda al bloc!
Està molt bé, m’encanta la versió carta!
Tot i que, en realitat, això és com deixar algú per telèfon. Però hauria estat paradoxal que esperés que tornés per dir-li que no l’espera…
Benvinguda (en femení?) a casa meva!
No sé per què, però en aquest príncep hi veig en Bárcenas, amb el dit alçat, enfotent-se de tots els plebeus. La princesa ha fet molt bé de dixar-lo.
Hmmm… No ho havia vist d’aquesta manera, però ho tindré en compte.
Benvingut tu també, Biel.
Genial!!!!
A mi m’ha fascinat l’estètica del teu país de les meravelles. Per cert, que som del poble, no?
Benvinguda!
Carta molr directa, a sobre s’ha carregat un drac que era espècie a protegir.
Que consti que el document només diu que se’l va vèncer, ningú parla de matar.
Torna a passar per aquí per comprovar que no s’hi maltracten animals quan vulguis 😉
Vinc de can pons i he tingut un dejavú fotogràfic. Pot ser?
És el que tenen els relats conjunts…
M’agrada, molt decidida.
Aquesta sí que fa passes i no s’arrossega, eh?
Que ser princesa no vol dir ser tonta, és clar que no! Molt bo el registre que fa servir en la carta i la signatura.
És que ella és d’origen plebeu i no està per romanços.
Gràcies i benvinguda.
Molt bon relat! i una immillorable i admirable dona!
I quina dona no ho és? Bé, si, tots en coneixem unes quantes… 😛
Gràcies i benvinguda al meu bloc.