Després de molts anys dins d’un estat que no perd cap ocasió de demostrar que no ens vol acceptar, sinó que ens vol absorbir, el Tribunal Suprem espanyol pretén imposar que el castellà sigui la llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya.

L’escola en català ara i sempre.

En principi avui us havia d’explicar com va anar la festa del Departament d’ahir, però hi ha coses més importants que no es poden fer esperar i que ens posen (i sé que aquest plural és del tot justificat) la mala sang al cos i hem de dir prou.

Som d’un país on ens esforcem per mantenir viva la nostra cultura i la nostra llengua, una llengua minoritzada. És una vergonya que mentre Europa ens elogia, l’estat que ens fagocita no deixa que el català hi sigui oficial. No ens fem els suecs, aquí fa temps que en passa una de grossa i, com diuen alguns, ara és l’hora segadors.

Tots sabeu que jo de política n’opino poc, però quan em volen fer callar és quan alço la veu. Des d’avui, primer dia de vacances escolars, i fins que es reprenguin les classes, en aquest bloc només hi escriuré en català. Som i serem gent catalana.