Hipocresia, incoherència, abús de poder, jo ja tinc feina i puc fer el que em doni la gana, predicar amb l’exemple està sobrevalorat, cara dura, falta de respecte, poca professionalitat…

Cada cop més a la universitat es demana que els alumnes facin presentacions orals i se’ls dóna instruccions sobre duració, claredat, estètica… que semblen més amenaces que s’utilitzaran en l’avaluació que consells perquè n’aprenguin.

I els alumnes creuen que, venint d’algú que fa com a mínim una presentació oral —classe— cada dia, es tracta dels consells d’un professional amb experiència. Ha! Es tracta del que han llegit o que els han dit que s’ha de fer, però pocs ho apliquen. En altres coses els poden enganyar, però els estudiants coneixen millor que ningú la qualitat de les presentacions de cada professor.

Permeteu-me il·lustrar el fenomen amb consells que es donen i perles que els ignoren [frases reals d’investigadors dels que viatgen a congressos i celebren banquets luxosos a la salut del contribuent europeu].

Consell: Assageu la presentació primer i ajusteu-vos bé a la durada especificada.
Perla: «És el primer cop que faig la xerrada i no controlo el temps.»

Consell: Seguiu uns criteris estilístics, estètics i de coherència en les diapositives.
Perla: «La presentació és en català, però també hi ha diapositives en castellà i algunes en anglès.»

Consell: Prepareu-vos bé el tema.
Perla: «Esto se denominaba el beneficio del patio, que no sé lo que significa, pero bueno.»

Els professors sovint diuen «que ja no feu batxillerat, això és la universitat». Potser és hora que els alumnes diguin «que ja no sou estudiants, que cobreu per això que feu».