Suposo que el 99 % dels lectors no heu copsat la referència a la pel·lícula del Macaulay Culkin perquè ningú no fa neutra la e de classe. També sóc un il·lús pensant que algú tindrà el títol interioritzat en català. L’esperança és l’últim que es perd.
Ja sabeu que a l’escola no tinc classes senceres per a mi, sinó que m’enduc la meitat de la classe i deixo la resta de nens amb la professora d’anglès. La setmana passada va passar una cosa inesperada. Bé, potser tan inesperada no era, però realment no és que l’esperéssim. La professora es va posar malalta. Això no suposa cap problema greu en un país amb gent ben formada i una administració eficient. Però no és el cas.
Quan vaig arribar a l’escola divendres passat em van dir que la tutora de 3r em faria de suport amb el seu grup perquè faltava la professora d’anglès. Li vaig proposar una activitat per fer amb la meitat que s’havien de quedar a classe i em vaig endur els meus per fer el que havia preparat. Vaig suposar que la tutora de 6è seria també a classe a la tarda. Vaig pecar d’ingenu. La tutora tenia festa i el cotutor no sabia res de cap suport. Per sort, la directora passava per allà i li vaig demanar que enviés algú. Per alguna estranya raó no se’ls havia acudit que la professora estaria malalta a jornada completa i em va prometre solucionar-ho ràpidament. Devem tenir diferents conceptes de rapidesa perquè passats vint minuts encara no apareixia ningú.
No us penseu que en faig un gra massa i que si puc tenir una classe sencera a l’acadèmia també puc a l’escola. Us en puc donar dos motius de pes. D’entrada el sou cobreix sessions amb mitja classe i jo treballo pel que em paguen. L’altre detall important és que en aquella classe hi ha un nen que requereix atencions especials. Vaig tenir sort que són una classe de sants i, conscients de la dificultat de la situació, dos d’ells es van oferir per controlar el company i ho vam salvar —fins i tot ens vam divertir—; perquè la directora es va oblidar de mi quan li van demanar una altra cosa.
I la resta l’explico més endavant, que us tinc acostumats a textos d’extensió limitada i no voldria que us passés res —a la majoria.
Home no facis això, ens has deixat a mitges
ja fas bé en deixar-ho aquí, trobar un text de més de 500 paraules en aquest bloc em podria atabalar i trencar el meu sistema de valors establert
Tranquil/l·la (?) Puricatala, aviat t’acostumaràs a aquest sistema. Mira el Pons que ben ensenyat que el tinc.
Ui, t’has canviat el look!?
Per cert, et felicito, ets molt competent i vas dominar la situació. La setmana que vé tres classes juntes!
Sí, després d’un any amb el mateix tema he decidit canviar una mica. I m’agrada.
Gràcies per la felicitació. Tot i que, com he dit, el mèrit és dels dos companys i de la classe en general, que són uns sants.
Retroenllaç: Sol a classe 3 « Visc en un bloc
Retroenllaç: Sol a classe 2: Perduda en algun lloc « Visc en un bloc