És cert que els professors fem esforços que ningú no s’imagina i que busquem com transmetre la informació de la millor manera, però no ens passem.
No ens hi esforçem tant com penseu.
La setmana passada vam estar treballant el vocabulari de problemes mèdics amb els nens i ahir al principi de la classe els ensenyo el palmell de la mà i els pregunto “What’s this?” “It’s a cut!” Molt bé, però no era la més difícil. Trec uns mocadors de la butxaca i els pregunto per què els he fet servir. “You have a cold!” Correcte. Xiuxiuejos; em pregunten si el constipat és real i si m’he fet el tall expressament amb fins educatius. No, ni faré res especial perquè recordin a broken leg.
I el destí va voler que encara els pogués ensenyar una paraula nova. Després de mocar-me vaig escriure to bleed a la pissarra. Quan em van preguntar què volia dir aquell verb els vaig ensenyar què li passa al meu nas quan estic una setmana mocant-me sense parar.
Traduquímica 
en el proper post sabre l’origen del tall misteriós?
Hahaha! Ara no sabem si ets molt convincent o si els teus alumnes saben que per tal que aprenguin coses vas en plan “jo mato, maaaatooooo!”
És tan misteriós per a mi com per a tu, Pons.
Montse, si pensessin que sóc capaç de matar, alguns es portarien millor…
Tot pels nens
És que ser mestre és un espectacle i he de donar al públic el que em demana.