De fet, si lluu segur que no és butà. Malgrat això, el que volia dir és que hi ha més coses que els alcans en el món de la química orgànica. Per exemple, sabeu què són el butè i el butí? No, el segon no té res a veure amb pirates.

Si un alcà és un hidrocarbur saturat, un alquè és un hidrocarbur insaturat (alguns àtoms de carboni estan units a menys de quatre àtoms). En concret, la insaturació dels alquens és un enllaç doble, un enllaç entre dos àtoms de carboni que compta per dos, per això els carbonis no poden enllaçar-se a quatre àtoms. Com l’altra vegada, veurem els alquens més senzills, els lineals.

El butè, amb quatre àtoms de carboni, té la fórmula CH₂=CH−CH₂−CH₃ o C₄H₈. Vegeu que tots dos àtoms de carboni que participen en l’enllaç doble estan units a només tres altres àtoms. Però el butè no és només això. La fórmula CH₃−CH=CH−CH₃ també representa un butè, també es pot reduir a C₄H₈.

But-1-è (font)

El que hem vist són el but-1-è i el but-2-è, dos isòmers del butè, és a dir, dos compostos que comparteixen la fórmula general tot i ser diferents en alguna cosa. No obstant això, tots dos són butens perquè són alquens amb una cadena lineal de quatre àtoms de carboni. Les xifres 1 i 2 indiquen en quin àtom de carboni comença l’enllaç doble. El but-3-è no existeix perquè seria el mateix que el but-1-è girat i es prefereix la xifra més baixa.

Breu apunt: És molt fàcil veure 1-butè i 2-butè amb el número de la posició de l’enllaç doble al principi. Tot i que és una forma molt popular, el més correcte és situar el número just abans del sufix al qual fa referència.

But-1-í (font)

En un alquí, en canvi, la insaturació de l’hidrocarbur és un enllaç triple, que compta per tres. Per analogia existeixen els isòmers but-1-í i but-2-í, CH≡C−CH₂−CH₃ i CH₃−C≡C−CH₃, respectivament, de fórmula general C₄H₆ i amb els àtoms de carboni de l’enllaç triple units només a dos altres àtoms cada un.

La fórmula general dels alquens és C_nH_2n i la dels alquins és C_nH_{2n − 2}. Els membres de cada família de compostos s’anomenen amb el prefix del nombre d’àtoms de carboni de la cadena i la terminació -è o -í segons convingui.

Nomenclatura i fórmules d’alguns alquens i alquins.

¹ Sense tenir en compte la geometria.
² “Porquê ‘alceno’, ‘alcino’ e ‘alquilo’ em lugar de ‘alqueno’, ‘alquino’ e ‘alcilo’?”, Bernardo Jerosch Herold