Alguns diuen que el primer bany de l’any es fa l’1 de gener a la platja de Sant Sebastià a Barcelona ja fa molts anys, però hi ha alguns que el fem una mica més tard i bastant més lluny.

No sóc gaire amant de la platja i últimament no he tingut temps ni diners per anar a la piscina, tot i que fa anys que vull fer-me soci d’una. És clar que quan arriben els campaments saps que et tocarà mullar-te tard o d’hora.

Aigüeta fresca.

Ja fa deu dies que hi som i no havia anat a la piscina amb els nens perquè els dies de piscina eren al principi i jo dedicava les estones lliures a preparar coses per l’estada. Ahir, però, vam tenir la sortida a la platja que fem tots junts. Tot i que hi ha dues sortides més, el grup es parteix per la meitat i els monitor d’anglès ens quedem a l’alberg fent activitats de llengua i no veiem la sorra.

Al matí vam fer vela, taller de nusos i una gimcana lingüística. El dia era molt gris, feia vent i es veien núvols molt negres cel enllà i mentre dinàvem patíem —sobretot els nens— per no poder banyar-nos després. De fet, els monitors ens plantejàvem anul·lar el bany, però els nens en tenien moltes ganes i com que a partir de les 16 h semblava que sortia una mica el sol, vam anar cap a la platja.

Els nens s’hi van tirar decidits i els monitors no les teníem totes. Ja ho sabeu, la mandra de canviar-se i ficar-se a l’aigua probablement freda i estar-t’hi una hora sense gaire ganes per controlar el grup. Tot i que és inevitable que en algun moment dos o tres monitors conspirin per mullar-ne un altre. Quan això passa l’experiència diu que acabarem tots a l’aigua. I l’experiència va tenir raó.

Després d’unes quantes traïcions i una monitora ben arrebossada, la meitat dels monitors vam passar una bona estona a l’aigua de bon grat. Va resultar no estar freda i a la cala només hi havia tres famílies a part de nosaltres; un bany perfecte. I per als que pregunteu pel moreno, esperaré a la següent sortida per avaluar l’estat de la situació.