Un dissabte poc clàssic

Ahir va ser un dia estrany; un d’aquells dies que té moltes coses bones, però a què no li’n falta quasi cap de dolenta.

Volem estudiar!

Em vaig llevar abans de les 9 h per anar a la biblioteca de Lesseps. Quan em vaig mudar fa una setmana vaig pensar que tenia sort d’anar a viure al costat d’una de les biblioteques de Barcelona que obre més dies i més hores. Pobre il·lús! Parlem d’una biblioteca que és pitjor que les botigues en dies de rebaixes, plena des del minut que obren les portes, és a dir, no hi ha mai lloc. Si això fos poc, la connexió sense cables es rep bastant malament des de qualsevol lloc. Per acabar-ho d’adobar, ahir que vaig trobar lloc i un senyal decent, cap dels endolls d’aquella taula no funcionava i vaig poder treballar el poc que em va permetre la bateria consumida del meu portàtil prehistòric.

Una vegada més vaig haver de tornar a casa sense haver fet quasi res amb el consol, això sí, que sortint de la biblioteca se’m va trencar el tirador de la cremallera de la jaqueta. A part de no poder treballar, ara ja no podia ni cordar-me la jaqueta. De fet sí que podia, però si ho feia després no la podria descordar perquè té una d’aquelles cremalleres que el tirador pressiona un piu que la bloqueja per baixar.

A la tarda vaig intentar ser dels primers en entrar a la biblioteca, però sembla que realment és com les rebaixes i la massa espera a les portes deu minuts abans i jo tinc massa dignitat per rebaixar-me a això. O sigui que vaig fer un passeig pel barri i vaig topar amb la meva àvia —no tot podia ser dolent. Vam anar a casa seva, em va donar berenar i un clip per substituir el tirador de la cremallera.

Al vespre vaig assistir com a acompanyant d’un invitat a un sopar per veure el clàssic Madrid-Barça. Hi va haver vermut, beguda i xai; també futbol —inevitable per la naturalesa del sopar— i Tetris per allargar la nit. Quan ens vam posar amb el Tetris, però, en la meva funció d’acompanyant de la nit vaig haver de deixar el joc per anar a un bar del Raval on va acabar la meva festa, perquè entre la verdura dels últims dies, el sopar generós i l’alcohol —que sempre m’ha provocat un efecte laxant— era incapaç de moure la cintura sense expulsar sòlids.

En resum, no va ser un dissabte gens clàssic en el sentit d’habitual i espero que segueixi així per molt de temps.

9 thoughts on “Un dissabte poc clàssic

  1. mm… dies d’akells k val més no aixecar-se.. Quina gràcia això de la dignitat per anar a fer cua a la biblio… quan estudiava jo me la menjava amb patates xD

  2. Ariadna, quan jo estudiava només entrava a la biblioteca a buscar amics per xerrar entre classes… Ni treballava ni deixava treballar, però els encantava.

    Pons, és cert que és maca; però podríem dir que és una biblioteca rossa, tu ja m’entens.

  3. Sempre ho he fet tot a casa (acadèmicament i laboral parlant), com dic al comentari anterior, jo a la biblioteca hi anava a socialitzar com a molt. El problema no és que ara no em concentri a casa, és que no em connecto, perquè al pis nou encara no hi tinc Internet 😦

  4. Lesseps és a les biblioteques el que Barcelona és als nuclis de població, suposadament exemplar i amb milers d’opcions, però la massificació et fa enyorar l’espai petit i acollidor on el poc que hi havia ja era suficient.

  5. Retroenllaç: ‘Romeu i Julieta’ segons la Diputació de Barcelona « Visc en un bloc

  6. Retroenllaç: No és prou visible l’accent gràfic de ‘monòlit’? « Visc en un bloc

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s