El cap de setmana passat vaig anar a Vilafranca per al sopar d’aniversari d’una amiga i, tot i la meva reconeguda aversió a aquestes celebracions, va ser una gran nit.
Vaig rebre la invitació cibernètica al sopar uns dies abans. La noia convocava una desena de persones a un sopar, sense parafernàlies ni promeses míticofestives. Era una selecció d’amistats de molta més qualitat que quantitat. Poques vegades he vist un enfocament tan realista i decent. Potser per això poques vegades aquestes festes són lloables.

Si t’hi fixes bé veuràs que hi són totes. (font)
El dia de la trobada a l’hora acordada, trucava al timbre de la casa on ens havíem de concentrar. Quan hi vam ser tots —no tots els invitats, però quasi— i després d’esperar que una de les noies acabés d’arreglar-se vam anar a un restaurant japonès. Deixeu que em posi poètic sense deixar la prosa, però em vaig sentir molt a gust i em vaig divertir menjant amb ells. Són gent propera —tot i que ara feia un temps que no ens ajuntàvem—, alegre, amb encant i un humor que m’agrada molt.
Realment va ser especial perquè, de fet, dos més dels presents havíem fet anys uns dies abans. I el millor de tot: no hi va haver pluja de regals absurds i innecessaris! Només una parella li va portar un detall amb tantes espelmes com anys feia si descomptaves l’espelma de més que hi van posar per error. A l’hora de les postres els dels aniversaris en vam agafar tres per bufar-les. I després de sopar vam sortir a parlar més que a ballar, però ja m’agrada ara que comencen a pesar els anys.
O sigui que va ser una celebració per a recordar per la màgia de les coses senzilles. A més, en alguns moments les noies van tenir alguns detalls d’aquells que s’escapen entre frases i sense pensar-hi que em van fer sentir molt apreciat i era com reconèixer un amor correspost. I aquí s’acaba la poesia, no fos cas que em deixéssiu de veure com algú que viu criticant gratuïtament. Que us bombin!
Que maco i tendre que t’ha sortit el post d’avui. Que et bombin a tu també!
M’alegro que el trobis maco i tendre, Pons, i que em desitgis activitat sexual, sigui del tipus que sigui,
M’agrada el detall de qualitat més que quantitat. Tant de bo tothom ho considerés així.
És que jo només m’ajunto amb el millor de cada poble 😛