El 3/24 informava diumenge passat que “El claustre de professors no podrà avaluar els alumnes amb més de quatre suspensos a Catalunya”. Ja era hora, i encara s’hauria d’exigir més.

Una imatge, que avui hi ha molta lletra.

El fet és que els alumnes poden passar de curs amb dues assignatures i sovint els professors en regalen algunes per deixar-ne només dues pendents i que l’alumne no repeteixi. Ara només se’n podran regalar dues —que no és poc— i, per tant, a partir dels cinc suspensos no hi haurà manera legítima de salvar un estudiant —que no vol dir que no es faci. La mesura és deu al fet que un quart de l’alumnat de secundària es gradua a força de regals. Així va el país.

Uns ho veuen com gest que intenta assegurar els coneixements que se’ls acrediten posteriorment, un pas cap a la qualitat formativa. D’altres es queixen de la massificació de les aules que suposaria retenir alumnes i la falta de professors consegüent. Encara hi ha qui va més enllà i proposa fer grups d’alumnes segons el seu nivell i no un curs únic. Llavors hi ha qui ho troba discriminatori i diu que encara es necessitaria més personal.

I jo què en penso? Sempre he estat a favor de la discriminació. Discriminar en el sentit neutre de la paraula significa distingir o discernir [DIEC2]. Es tracta de determinar la realitat de cada individu i donar-li un tractament més adient a les seves característiques. No es parla de democràcia i pluralisme? Què és més integrador que tenir en compte les diferències per atendre les necessitats particulars? Però és més còmode treure’s de sobre els alumnes difícils.

A l’acadèmia d’anglès on treballo s’aprova amb un 6 i funcionem per semestres, no per anys. Això assegura que s’aprova sabent més de la meitat del contingut i que no es perd mig any quan és evident que algú no podrà avançar. És una manera de fer similar a la de la universitat. Entenc que traslladar això a un sistema amb una desena d’assignatures és més complex, però no impossible i val la pena l’esforç amb els beneficis que suposa. Fins i tot es podria començar a cursar la secundària per assignatures i no per cursos. I si s’han de fer intensius d’estiu, es fan; que ja està bé això de paralitzar un país dos mesos per anar a la platja.

Una cosa és clara, la gent no té el nivell que fa falta. Si el que cal és més personal, hi ha un munt de professionals a l’atur. Si el problema són els diners, comencem a formar gent apta que sàpiga treballar i fer girar el món en comptes de veure Tele5 i demanar subvencions. Jo no sé com funcionen aquestes coses, el que sé és que no funcionen i no sembla que es faci cap esforç per canviar-ho.