Gemelos de padre en el metro

Después de medio año sin relatar mis experiencias en el transporte público, retomo el asunto porque hay cosas que son de derechos humanos. El mes pasado Pons pidió al vacío —pues sus lectores gozan de poca o ninguna influencia en lo que a su petición se refiere— que se instalaran unos vagones silenciosos en los…

Crida a la densitat d’informació

Últimament estic tornant a fer reunions periòdicament. Tot i que no amb la mateixa freqüència que quan tenia setze o divuit anys, ara no són dues o tres per setmana, només dues o tres al mes. Hi ha una cosa de les reunions que no puc suportar i és la falta de densitat d’informació. Les…

Les ulleres són per veure-s’hi

Hi ha una cosa que tothom té present en mi perquè és clarament visible, però que, tot i tenir-la just davant dels ulls, jo no veig mai: les ulleres. Potser no té gaire sentit que parli d’ulleres ara que es consideren un accessori indesitjable i tothom duu lents de contacte. Excepte els moderns, que de…

Nadal i el karma

Fa unes setmanes que els carrers estan engalanats amb llums de colors, tothom comença a ser feliç i bona persona perquè s’acosta Nadal i toca ser-ho i el màxim patiment prové del dubte sobre què regalar. Nadal és una època estranya. Durant dues setmanes tot és bondat i amor i la resta de l’any no…

Una festa d’aniversari que val la pena

El cap de setmana passat vaig anar a Vilafranca per al sopar d’aniversari d’una amiga i, tot i la meva reconeguda aversió a aquestes celebracions, va ser una gran nit. Vaig rebre la invitació cibernètica al sopar uns dies abans. La noia convocava una desena de persones a un sopar, sense parafernàlies ni promeses míticofestives.…

Les presentacions orals a la universitat

Hi ha feines que impliquen preparar exposicions orals cada dos per tres —jo, com a professor, en faig una desena a la setmana i ben llargues—, hi ha feines on tota l’exposició oral es redueix a “Que no m’assabenti jo que aquest culet passa gana!” —amb tot el respecte cap als paletes—; però les que…

Coses gracioses que fan els nens bons

Fa una setmana vaig començar un nou torn de colònies després d’un més de pseudodescans. Abans d’una estada sempre tinc dos dubtes bàsics sobre el que farà que l’estada sigui un èxit o un fracàs. Com seran els monitors? I els nens? No cal ser gaire espavilat per veure que l’important quan desenes de persones…

Els últims sopars, en plural

Diumenge i dimarts passats veig tenir dos sopars. Dilluns hauria d’haver anat a un altre, però m’hauria costat quasi una cinquena part del meu últim sou. El sopar de diumenge va ser al pis de la barbacoa internacional. El meu amic anglès volia practicar el castellà i vaig anar a passar el vespre amb ell.…