Gemelos de padre en el metro

Después de medio año sin relatar mis experiencias en el transporte público, retomo el asunto porque hay cosas que son de derechos humanos. El mes pasado Pons pidió al vacío —pues sus lectores gozan de poca o ninguna influencia en lo que a su petición se refiere— que se instalaran unos vagones silenciosos en los…

Crida a la densitat d’informació

Últimament estic tornant a fer reunions periòdicament. Tot i que no amb la mateixa freqüència que quan tenia setze o divuit anys, ara no són dues o tres per setmana, només dues o tres al mes. Hi ha una cosa de les reunions que no puc suportar i és la falta de densitat d’informació. Les…

Les ulleres són per veure-s’hi

Hi ha una cosa que tothom té present en mi perquè és clarament visible, però que, tot i tenir-la just davant dels ulls, jo no veig mai: les ulleres. Potser no té gaire sentit que parli d’ulleres ara que es consideren un accessori indesitjable i tothom duu lents de contacte. Excepte els moderns, que de…

Nadal i el karma

Fa unes setmanes que els carrers estan engalanats amb llums de colors, tothom comença a ser feliç i bona persona perquè s’acosta Nadal i toca ser-ho i el màxim patiment prové del dubte sobre què regalar. Nadal és una època estranya. Durant dues setmanes tot és bondat i amor i la resta de l’any no…

Els últims sopars, en plural

Diumenge i dimarts passats veig tenir dos sopars. Dilluns hauria d’haver anat a un altre, però m’hauria costat quasi una cinquena part del meu últim sou. El sopar de diumenge va ser al pis de la barbacoa internacional. El meu amic anglès volia practicar el castellà i vaig anar a passar el vespre amb ell.…