Un gran empresari amb el portàtil al tren

Si hi ha una cosa inevitable de la feina de monitor, és viatjar. Primer d’anada cap a l’alberg i després de tornada, com a mínim.

L'efecte de la finestra no està gaire aconseguit.

Ahir va acabar el meu segon torn d’estades i ara tinc un mes de descans. En principi havia de tornar amb una monitora en cotxe, però la van canviar d’estada i ja no hi era per portar-me. Després una altra que també tenia cotxe havia d’anar a Vilafranca a veure el xicot quan acabéssim, però van canviar els plans i ell va baixar al delta de l’Ebre a passar-hi dos dies amb ella. L’última opció era tornar en tren amb un altre monitor, però van fer que es quedés una estada més. Vaja, que vaig haver de tornar sol en tren. No era un gran trajecte; tot i que la distància era considerable, només durava dues hores…

Havent estat 25 dies sense parar, l’opció de dormir no em va convèncer. El cos m’ho demanava, però m’havia acostumat a reprimir la son i a sentir-me culpable quan no estava actiu. Així que vaig treure el portàtil de la motxilla i em vaig posar a escriure això. Sí, em vaig posar a escriure en passat sobre un fet present; vaja, que ara és ahir. Crec que haver escrit en present i publicar avui hauria estat confusionari —i no em permetria recrear-me en aquests raonaments absurds.

El fet és que em vaig sentir com un d’aquells grans homes que viatgen per feina i treuen el portàtil al tren o a l’avió —que era el cas—, tot i que en classe turista i sense connexió a Internet —que també l’era. I és que no és més ric qui més té, sinó qui més aparenta.

4 thoughts on “Un gran empresari amb el portàtil al tren

  1. jo en algun viatge amb tren per feina, també amb el portàtil de la feina, mentre l’altre gent (la gent respectable), mirava els seus documents, els seus excels i els seus power points jo era feliç jugant al mític Heroes of Might and Magic III

  2. El portàtil, el posat seriós, aixecar una cella amb posat misteriós… només et deu haver traït el fet de no anar amb corbata. Per a una altra ocasió, recorda que els executius agressius no van amb xiruques! 😉

  3. I de què treballes tu, Pons, si es pot saber? A mi de colònies no em donen portàtil, ni tan sols unes xiruques, com diu la Montse. I encara gràcies que em donen una samarreta de propaganda. El portàtil l’he de posar jo i és vell; si jugo a res més potent que el Buscamines, es penja. O sigui que no, Joan, no em vaig permetre el luxe de obrir res més que el Word. Igualment, la bateria ja no dura més d’una hora… Però tot això la gent no ho sabia 😛

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s