Els lectors més fidels i antics —però no necessàriament vells— podeu recordar que l’any passat vaig participar a El reality show de MC i els que no, ho podeu llegir.
El cap de setmana passat es va celebrar l’esdeveniment que enguany s’anomenava MC experience. No cregueu que això canvia res, és la mateixa dinàmica de fer nominacions i expulsar concursants entre prova i prova d’una gimcana. Tot i això, permeteu-me que jo l’anomeni SC, ja que és la seva festa d’aniversari i és su cumple i no el de tots els altres —tot i que n’hi hagi algun de proper.
Us he de dir que aquest cop no he quedat primer, però, tot i l’eterna oposició de l’organització i el nucli dur, he quedat segon sense voler. Va guanyar la posh. Vaig decidir cedir el lloc a algú que el necessitava més, que feia un lustre que s’hi presentava i estava corroïda per l’enveja de veure nouvinguts adjudicant-se el premi.
Malgrat haver-hi el doble de concursants que en l’edició anterior, molts van haver d’abandonar el bungalou —però de debò— a mig concurs. Tristament, els que es van quedar no eren aus nocturnes i a les tres de la matinada em vaig veure obligat a marxar sol a descobrir la nit del poble; una nit que es redueix a majors de trenta i menors de vint excessivament mudats per a un llogaret de la costa.
A última hora l’organització d’SC ens va revelar el títol de la pròxima edició, però com que no cobro comissió ni sé encara si renovaré contracte, recordarem que les paraules se les enduu el vent i que ha bufat molt des de diumenge.
hi ha premi?
Fa dos anys, cinc euros; aquest any, deu; l’any passat (quan vaig guanyar jo), un trist trofeu d’un pam fet amb material robat del laboratori de la facultat… L’única cosa bona que té és que el vaig deixar al costat del meu ordinador, que és ara l’ordinador de l’organitzador, i cada dia li recorda que vaig guanyar contra la seva voluntat i això no es pot pagar [com a consol serveix].