És octubre [obvietat]. Fa setmanes que han començat les classes [obvietat molesta]. M’he hagut d’aprendre un munt de noms nou de desenes de personetes que he conegut [no tan obvi]. Havíeu oblidat que sóc professor?

Aquest any tinc sis classes, com l’any passat de fet; dues de l’acadèmia i quatre de l’escola. A l’escola en realitat podria dir que tinc vuit classes, o com a mínim vuit grups, perquè ens partim els nens amb l’altra professora. És a dir, mitja classe ella i mitja jo, no és que partim els nens un per un; no crec que la directora hi estigués d’acord —o no amb la majoria. En total uns 150 menuts.

Els de l’acadèmia, els tinc dos cops per setmana. A l’escola tinc dues sessions setmanals amb sisè, una per grup, i una amb la resta, que vol dir que aquests em veuen dos cops al mes. Dues classes de l’escola estan prou atentes, una és odiada per tot el professorat i l’altra va una mica perduda —però són els més petits. A l’acadèmia tinc una classe que es mereix un monument i l’altra que fa que me’l mereixi jo. Tenen el mateix nivell, però amb uns podem treballar, jugar, fer conversa i no es queixen mai de res; mentre que els altres es queixen i demanen jocs constantment, però només funcionen amb la regla a la mà.

En tot cas, he començat el curs molt bé i estic content de com van les classes. Seguirem així —si ens deixen.