Fa dues setmanes que he tornat a Barcelona després de l’absència estival i ja puc opinar amb perspectiva sobre el nou pis.
Una dona riu mentre debaten comprar oli.
Crec que no n’havia donat mai detalls, però el pis de l’any passat era darrera d’El Molino, al costat de l’Apolo, i sempre anava al centre caminant. Era bastant gran, tenia terrassa, una magnífica cuina d’estar que ja coneixeu. Tot i que l’habitació era petita, era suficient per dormir i guardar-hi la roba, que són les úniques funcions que tenia. I sí que compartia amb tres nois, però tenien més de trenta anys, la vida muntada i no coincidíem quasi mai. Resumint, tenia un esplèndid pis al centre quasi per a mi sol.
Ara fa dues setmanes, per cert motius, vaig haver d’escollir el més acceptable que vaig veure i mudar-me a Barcelona sense tenir temps a buscar més. És un setè a Plaça de Sants, lluny de tot a peu; petit, amb un safareig minúscul, però una cuina decent. El menjador és un cub amb una taula, televisió i un sofà sovint ocupat per una parella que —tot i ser molt agradable— només mira Tele5, Antena 3 o cadenes germanes a un volum considerable.
L’any passat, amb gent madura, cadascú feia la seva vida i teníem breus converses si potser coincidíem a l’hora de sopar. Aquest any, amb joves, es fan horaris de neteja i llistes d’aliments bàsics. Tinc una edat, quan penso en independitzar-me no hi incloc sentir programes del cor de fons ni fer un referèndum cada cop que s’acabi el vinagre. Malgrat no sigui un mal lloc per sortir del pas, dubto que hi arribi a muntar el pessebre.
Traduquímica 
Darrere d’El Molino? Òndia, no deus pas conèixer a la Katrien? (mira que sóc de poble que penso que els veïns de carrer es conèixen 😀 )
He tingut companys de feina que tot explicant historietes dels seus pisos compartits et quedaves pensant si l’etiqueta era de ciència ficció, terror, còmic… potser una mica de tot. Ens n’has d’explicar més coses, home, que això dona per a molt. Més que qualsevol “gran hermano”.
PS: això de “Visc en un bloc”, ho deies per blogger o per bloc de pisos? És que ara no sé si m’he passat de literal o d’imaginativa.
Jo també sóc de poble i faig aquestes preguntes, però no feia gaire vida al barri, només hi anava a dormir.
D’això d’explicar més coses del pis, sembla que tu vols marro i, per sort, no en tinc gaire d’això. En tot cas, mira les etiquetes d’aquesta entrada, que hi trobaràs coses de quan he viscut ‘sol’.
PD: Com has pogut dubtar de mi? Abans que fossis una invitada d’honor ja ho vaig aclarir.
Aaaah! Ets un blogger que viu en plurifamiliar, per tant, en termes de caçador he fet doblet 😀
Tele5? Antena3? des de l’entrada del TDT que tinc tele5 desterrada per algún lloc molt llunyà, més enllà del 30 segurament. Amb antena 3 passaria el mateix si no fos pels Simpsons….
En resum que comparteixes pis amb gentussa, encara que després salvin vides o el que sigui, no tenen perdó de Deu.
Montse, no se te n’escapa cap!
Pons, el més trist és que ni tan sols salven vides…
Retroenllaç: Perill: ignorants amb un escalfador de gas « Visc en un bloc
Retroenllaç: Pis nou: puc arribar tard, però no dic mai mentides « Visc en un bloc