Recepta(-es) per a un aniversari vegà

Els lectors veterans de Traduquímica et al. potser teniu la data del meu aniversari marcada al calendari. Potser no. El cas és que aquest any he fet una festa vegana —o quasi. Sí, fa un parell d’anys que sóc principalment vegetarià. El matís significa que en festes marcades potser menjo un plat típic amb carn…

Tres anys, tres setmanes i tres dies de blog

De fet, són tres mesos, una setmana i sis dies de blog amb g, i la resta del temps era amb c. Tot i això, em referia a l’entitat, no a la denominació. Després de tot aquest temps de blog vaig aprofitar el canvi lingüístic per canviar també el nom del blog i l’estètica sense…

Antologia d’aniversaris – 3

I per fi sabreu què va passar quan vaig haver fet les 27 voltes al Sol. Dimarts havent sopat vaig decidir que, un cop més, estaria despert a l’hora exacta del meu naixement. La qüestió és que sortir un dimarts no és com sortir un divendres i tots els amics anaven a dormir d’hora. Aquesta…

Antologia d’aniversaris – 2

No patiu que ja continua la història dels meus aniversaris. Quan vivia a Badalona, la meva amiga va marxar a Vilafranca el dia abans del meu aniversari, però havia deixat una nota al moble del menjador amb la instrucció de no mirar-hi dins fins a mitjanit. A les dotze en punt vaig descobrir-hi un regal.…

Antologia d’aniversaris – 1

No és cap secret que no sóc un gran fan de les celebracions d’aniversari. Bé, com a mínim no a l’estil tradicional. Per això ara us ofereixo un recull de les meves festes. De petit només recordo haver fet una festa d’aniversari. Potser tenia uns deu anys. No recordo que fos res especial, només un…

Una festa d’aniversari que val la pena

El cap de setmana passat vaig anar a Vilafranca per al sopar d’aniversari d’una amiga i, tot i la meva reconeguda aversió a aquestes celebracions, va ser una gran nit. Vaig rebre la invitació cibernètica al sopar uns dies abans. La noia convocava una desena de persones a un sopar, sense parafernàlies ni promeses míticofestives.…

¿Qué boda? Bueno, ¿y qué?

A veces nos sentimos especiales porque cuando todo el mundo cree que está celebrando la gran festividad del día tú sabes que la tuya es mejor —o no—, pero al menos es diferente. Yendo hacia la escuela me encuentro mientras esta entrada programada se publica (para que veáis cuantas veces os habré engañado). Unos pensarán…