I per fi sabreu què va passar quan vaig haver fet les 27 voltes al Sol.

Dimarts havent sopat vaig decidir que, un cop més, estaria despert a l’hora exacta del meu naixement. La qüestió és que sortir un dimarts no és com sortir un divendres i tots els amics anaven a dormir d’hora. Aquesta reflexió em va portar a un parell de bars en què vaig tenir poques converses rellevants. A l’últim bar hi havia una transsexual intercalant playbacks en un monòleg hilarantment vulgar. Aquells acudits van ser els testimonis del canvi de xifra.

I que cremin per molts anys.

Dimecres em vaig llevar relativament d’hora per sortir a comprar-me uns regals. Fer-te el regals tu mateix és genial perquè t’agraden tots i, a més, saps que no és un regal de compromís, que surt del cor. A la tarda vaig idear un pla per la nit següent, però aquella nit tocava ballar swing.

Amb una difusió d’última hora i quasi reduïda a qui m’havia felicitat, dijous vaig celebrar l’aniversari amb un soparet a casa amb globus al sostre i videojòquei i tot. Sorprenentment, no vaig fer cap biquini. Vam riure tant com vam parlar i em van fer bufar una espelma sobre un pot de gelat que vam compartir a cullerades abans de traslladar-nos a un bar a fer l’última copa —tot i que dos convidats van haver de marxar amb motius vàlids. Va ser una nit màgica per tancar l’aniversari amb gent que m’estima de debò. I no és bonic?