‘Una palabra tuya’

LINDO, Elvira. Una palabra tuya. (2005). Barcelona: Editorial Seix Barral, 2012. «Tan vulnerable en apariencia como firme pese a sus contradicciones, Rosario relata los años transcurridos junto a esa fuerza de la naturaleza que es Milagros; años de tropiezos, ilusión, miedo y realidades que han dado forma al temor de no merecer ser felices.» Antes…

Antologia d’aniversaris – 3

I per fi sabreu què va passar quan vaig haver fet les 27 voltes al Sol. Dimarts havent sopat vaig decidir que, un cop més, estaria despert a l’hora exacta del meu naixement. La qüestió és que sortir un dimarts no és com sortir un divendres i tots els amics anaven a dormir d’hora. Aquesta…

Mis niñas internacionales

Mis niñas internacionales —que a sus 26-29 años ya les queda poco de niñas— son tres amigas que dejaron Cataluña, cada una por un motivo diferente, y a quienes he visto en los últimos diez días por capricho de la casualidad. La primera en irse y la primera con quien me reencontré fue la rubia…

Cristalleria nova

Si hi ha algú expert en separacions amistoses en aquest planeta, aquest no sóc jo. O això semblava fins fa poc. Fa dues setmanes us vaig dir que havia deixat una de les feines de professor per falta de temps. Ara bé, he deixat l’escola molt a gust amb ells i a ells els ha…

Una festa d’aniversari que val la pena

El cap de setmana passat vaig anar a Vilafranca per al sopar d’aniversari d’una amiga i, tot i la meva reconeguda aversió a aquestes celebracions, va ser una gran nit. Vaig rebre la invitació cibernètica al sopar uns dies abans. La noia convocava una desena de persones a un sopar, sense parafernàlies ni promeses míticofestives.…

Els últims sopars, en plural

Diumenge i dimarts passats veig tenir dos sopars. Dilluns hauria d’haver anat a un altre, però m’hauria costat quasi una cinquena part del meu últim sou. El sopar de diumenge va ser al pis de la barbacoa internacional. El meu amic anglès volia practicar el castellà i vaig anar a passar el vespre amb ell.…

Friends will be friends

Ayer fui a la playa de Sitges con dos amigos. El plan era pasar la tarde allí y después ir a San Quintín, mi pueblo de verano. Desgraciadamente, no hay buena comunicación en transporte público entre Sitges y Villafranca; ni pensarlo con San Quintín. Así que íbamos a coger el tren hasta Coma-ruga, hacer transbordo…

El valor de l’amistat

Dissabte vaig netejar l’habitació. No penseu que ho dic perquè no la netejo mai. Però hi ha neteges per sortir del pas i neteges a fons. Dissabte vaig fer una neteja a fons. Feia un temps que no en feia d’aquestes. Últimament em limitava a agafar un drap i treure la pols visible, la de…