Dissabte vaig netejar l’habitació.

No penseu que ho dic perquè no la netejo mai. Però hi ha neteges per sortir del pas i neteges a fons. Dissabte vaig fer una neteja a fons.

Feia un temps que no en feia d’aquestes. Últimament em limitava a agafar un drap i treure la pols visible, la de sobre dels objectes i de la part de davant dels objectes dels prestatges. És a dir, no netejava la pols de darrere de les files de llibres, ni del prestatge de dalt de tot ―que no es veu si no puges a una cadira―, ni de sobre dels mobles ―que no es veuen ni pujant a una cadira.

Per norma només netejava realment a fons en èpoques d’exàmens. Principalment per evitar estudiar. Netejava a fons, em passava dos o tres videojocs, llegia un o dos llibres per setmana… Les èpoques d’exàmens eren realment productives, per a qualsevol cosa no acadèmica.

Però no tinc una època d’exàmens des del 2008.

No us escandalitzeu ara. He tingut altres moments de crisi nerviosa i estrès que m’han fet netejar. Tot i que ara fa uns mesos que visc molt tranquil.

Per sort, aquest cap de setmana van venir a casa dos amics de lluny (un cada dia) i es van quedar a dormir i, per decència (encara que ells no puguin veure el que no es veu), vaig fer una neteja a fons. Per aconseguir la pau interior suposo.

Així que dissabte no només vaig netejar, també vaig aprendre una cosa molt important: el veritable valor de l’amistat. Un amic de debò és el que ve de lluny perquè netegis l’habitació i puguis viure en un lloc espiritualment decent durant mig any més.