Els lectors veterans de Traduquímica et al. potser teniu la data del meu aniversari marcada al calendari. Potser no. El cas és que aquest any he fet una festa vegana —o quasi.

Sí, fa un parell d’anys que sóc principalment vegetarià. El matís significa que en festes marcades potser menjo un plat típic amb carn i que sol caure una llauna de tonyina a la setmana. No consumeixo làctics, però sí ous. Els meus motius per ser vegetarià són una combinació dels que us podeu imaginar.

Pot sonar complicat o sacrificat, però la veritat és que la meva dieta ara és més variada i creativa. Per als curiosos, vaig començar com a vegetarià d’entre setmana, que és una molt bona opció si busqueu un terme mitjà.

Tornant a l’aniversari, no vaig avisar que el menjar seria vegà. Hi ha gent amb molts prejudicis i ganes de riure’s dels que no fan mal a ningú. En canvi, si es troben la taula parada, mengen sense importar-los els ingredients. I alguns ni tan sols s’adonen que ni les pizzes ni els pastissos no contenen res d’origen animal fins que no els ho dius.

No trobareu a faltar el formatge, ni per la textura ni pel gust

Per fer una pizza vegana podeu comprar la massa o fer-la vosaltres mateixos. Només cal que escolliu els ingredients sense incloure-hi carn (la carn de peix és carn) ni ous ni formatge. Si us preocupa això del formatge, hi ha formatge vegà. Però en comptes de buscar imitacions podeu fer el que faig jo, que és untar la base amb humus abans d’escampar-hi el tomàquet. La resta d’ingredients poden ser pebrot de tots colors, ceba, tomàquet fresc, xampinyons… i no oblideu les espècies i un rajolí d’oli.

El pastís vegà requereix més preparació, però tampoc gaire. Barregeu en un bol 250 g de farina, 125 g de sucre, 1 sobre de llevat i 1 pessic de sal. Remeneu-ho i afegiu-hi 1 raig d’oli d’oliva i 250 ml de beguda de soja. Torneu a remenar-ho fins a obtenir una massa homogènia. Deixeu-la reposar uns 30 min i poseu-la al forn (dins d’un motlle, si us plau). Uns 25 min a 170 °C sol ser suficient.

Per donar-hi gust, la beguda de soja pot ser de xocolata o de vainilla. Si el feu de xocolata, podeu fondre xocolata negra amb ametlles i afegir-la a la massa. Si el feu de vainilla, quan surti del forn podeu untar el pastís de margarina i ratllar xocolata negra que s’hi quedarà enganxada. I sempre hi podeu posar fruits secs o canyella, tan abans com després del forn. Són detalls bàsics, però suficients.

Per mantenir l’esperit temàtic, eviteu acompanyar les pizzes amb una taula d’embotits. Els fruits secs i les patates de bossa omplen els buits de la taula de meravella —tot i que jo em vaig oblidar les patates a l’armari… I si us pregunteu què significava el quasi de l’entradeta, és perquè vaig fer una truita de patata i espinacs (amb 3 ous).