Correcció, creació terminològica i nova ortografia

Avui és el dia del corrector com us vaig dir fa cinc anys. Per això m’agradaria compartir amb vosaltres un parell de fets recents relacionats amb la nostra llengua.

El proppassat dijous 20 d’octubre es va celebrar una nova edició dels Espais Terminològics del Termcat. Aquest any es titulava Creació terminològica: de Llull a les xarxes socials.

Imatge del díptic dels Espais Terminològics [© imatge original: iStok.com/kyoshino]

Imatge del díptic dels Espais Terminològics [© imatge original: iStock.com/kyoshino]

La jornada es va inaugurar amb breus parlaments de tres personalitats. Destaco el que va dir Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya: «Llull decideix que aquella llengua vulgar es podia fer servir per a parlar de ciències exactes, filosofia i ho fa abans que cap altra llengua romànica». Poca broma.

Tot i que en la xerrada posterior Joan Santanach, comissari de l’Any Llull, va puntualitzar que el mèrit s’ha de compartir amb els copistes i altres literats de l’època, encara que només ens hagi arribat el nom de Llull.

Judit Freixa, directora de l’Observatori de Neologia (OBNEO) de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra, va parlar de tendències actuals en neologia (la formació de paraules noves). Va explicar que el 69 % dels neologismes en català són creats amb els recursos propis de la llengua i el 31 % restant són manlleus: 17 % de l’anglès i 7 % del castellà i 7 % d’altres llengües. La relació 70:30 és habitual en les llengües en situacions normals, o sigui que el català resisteix el seu context.

Ara bé, quan es diferencia entre llengua escrita i llengua oral la cosa canvia. La influència del castellà per escrit és del 5 %, però quan parlem augmenta fins al 17 % per paraules com bueno, rato, risa, desmadre, calificar, liar… Freixa també va explicar que molts termes nous apareixien a la premsa espanyola una dècada abans que a la premsa catalana.

Malgrat això, la conclusió era positiva. El català no mana en la terminologia, va a remolc. Copia d’altres llengües, però sap copiar bé i minimitza l’impacte dels manlleus. A més, sap crear noves paraules a partir del que pren amb els recursos propis.

En la taula rodona final es va parlar dels epònims en medicina (termes amb el nom d’una persona), de la creació de noms de marca i dels eufemismes. Parlant dels eufemismes, Enric Gomà, guionista i divulgador lingüístic, va dir: «La correcció política em cansa. Vivim en una societat en què tothom es queixa, tothom se sent ferit. No hem de dinamitar les paraules, les hem de neutralitzar».

La segona notícia, que tancarà aquesta entrada, és que l’IEC ha ratificat la nova versió de l’Ortografia catalana, que inclou la controvertida eliminació d’accents diacrítics. D’altra banda, han decidit mantenir la parella sol/sòl i permetre l’ús d’altres diacrítics en casos d’ambigüitat real —és a dir, que realment ni el context ni el sentit comú no puguin desfer, no s’hi val fer trampa. Hi haurà quatre anys d’adaptació, aneu-vos-hi acostumant.

2 thoughts on “Correcció, creació terminològica i nova ortografia

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s